Joaquim M. Puigvert i SolàDoctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona (1990). En l’actualitat és Professor Titular d’Història contemporània de la Universitat de Girona i Director de la Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l’Àmbit Rural de la mateixa universitat. Les seves principals línies de recerca s’han centrat, d’una banda, en la història social de l’Església a la Catalunya dels segles XVII-XIX, i de l’altra, en la història social i cultural de les professions liberals a la Catalunya contemporània. Dins de la primera línia cal destacar els llibres Una parròquia catalana del segle XVIII a través de la seva consueta (Riudellots de La Selva) (Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 1986) i Església, territori i sociabilitat, s.XVII-XIX (Vic: Eumo Editorial, 2001). Sobre la segona línia de recerca ha publicat diversos articles sobre els col·lectius de metges, farmacèutics i veterinaris; sobre la professió d’arquitecte destaquen les monografies Josep Danés i Torras. Noucentisme i regionalisme arquitectònics (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008) i, en col·laboració amb Jeroni Monder, Materials per a l’estudi de la masia de Josep Danés i Torras (Girona: Documenta Universitaria, 2010). Ha estat, en col·laboració amb Narcís Figueras, comissari de l’exposició La Mancomunitat de Catalunya a les terres de Girona (2014).
