Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes

 

BIBLIOGRAFIA 

• • AA. DD. (1968). Adolf Florensa. Barcelona: Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña y Baleares.

• • AA. DD. (1976, març). Noucentisme: La Arquitectura y la Ciudad. Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo, 113. Barcelona: Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña y Baleares.

• • AA. DD. (1977). Exposició Commemorativa del Centenari de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona 1875-76/1975-76. Barcelona: ETSAB.

• • AA. DD. (1982). R. Giralt Casadesús. Girona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

• • AA. DD. (1988). Acció del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Industria (Entitat obrera). Barcelona.

• • AA. DD. (1989). Josep Puig i Cadafalch: l’arquitectura entre la casa i la ciutat. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

• • AA.DD. (1993; 2019). Franquisme a les comarques tarragonines. Tarragona: Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili; Centre d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona.

• • AA. DD. (1995). “Antigues escoles Catalina Figueras. Tona”. Dins: A. GONZÁLEZ, C. CASTILLA DEL PINO; A. FERNÁNDEZ ALBA. Patrimoni: Memòria o malson? Memòria 1990-1992. Barcelona: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona, p. 201-211.

• • AA. DD. (2000). Jeroni Martorell Terrats. Una mirada d’arquitecte. Girona: Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Fundació Caixa de Sabadell.

• • AA. DD. (2001). Cèsar Martinell i la seva època. Jornades Martinellianes. 26-28 juliol 1999. Tarragona: Fundació Universitat Catalana d’Estiu. Diputació de Tarragona. Associació Cultural Cèsar Martinell.

• • AA. DD. (2001). La construcció de la Gran Barcelona: l’obertura de la Via Laietana 1908-1918. Barcelona: Ajuntament.

• • AA. DD. (2002a). Adolf Florensa Ferrer (1889-1968). Barcelona: Ajuntament.

• • AA.DD. (2002b). Els Arquitectes de Gaudí [F, Berenguer, J. Rubió, J. M. Jujol, D. Sugrañes, J. F. Ràfols, F. Quintana, C. Martinell, J. Bergós, I. Puig Boada, L. Bonet Garí]. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

• • AA.DD. (2004). Fons d’Arxiu. Joan Roca Pinet (1885-1973). Girona: COAC-Girona.

• • AA.DD. (2004b). La Rambla Nova de Tarragona, 150 anys d’història. Tarragona: Museu d’Història.

• • AA.DD. (2005). Guissona: terra i gent. (Àlbum).

• • AA.DD. (2010). Vilanova del Camí. Barcelona: Viena Serveis Editorials.

• • AA.DD. (2013). Josep Esquirol, fotògraf d’Empúries. Girona: Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries i Ajuntament de l’Escala.

• • AA.DD. (2013-2014). Pla d’acció cultural Sant Just Desvern. Barcelona: Diputació de Barcelona. Ajuntament de Sant Just Desvern.

• • ACAU. Fons Ajuntament de la Seu d’Urgell.

• • AJUNTAMENT D’AMPOSTA (1968, 8 de març; 1975, octubre). AMPOSTA. Butlletí d’informació local, núm. 8 i 99. Sant Carles de la Ràpita-Amposta: Ed. Imprenta Dassoy.

• • AJUNTAMENT D’AMPOSTA (2007, abril). Catàleg del Patrimoni Històric, Artístic i arquitectònic. Text Refós POUM d’Amposta.

• • AJUNTAMENT D’ARENYS DE MAR (??). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic d’Arenys de Mar.

• • AJUNTAMENT DE BARCELONA (1921). Les construccions escolars a Barcelona. Barcelona.

• • AJUNTAMENT DE BARCELONA. COMISSIÓ DE CULTURA (1932). Inauguració de les obres de la Colònia Escolar Permanent de Berga.

• • AJUNTAMENT DE BRÀFIM (2005). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bràfim. Catàleg de Patrimoni Arquitectònic.

• • AJUNTAMENT DE CAMPRODON (1986, desembre). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i ambiental del municipi de Camprodon.

• • AJUNTAMENT DE LA CANONJA (2017). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Catàleg de Béns a Protegir.

• • AJUNTAMENT DE CUBELLES (2014). Cubelles podria engrandir el seu patrimoni cultural i arquitectònic amb Can Travé. [www.cubelles.cat]. 6 de juny.

• • AJUNTAMENT DE LA GARRIGA (2007). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de la Garriga (aprovació definitiva 19/7/2007).

• • AJUNTAMENT DE LA GARRIGA (2017). Pla Especial de Protecció i Actuació del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic, Urbanístic i Paisatgístic de la municipi de La Garriga (DOGC. 20/06/2017).

• • AJUNTAMENT DEL MASROIG (2014, juny). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. El Masroig. Priorat.

• • AJUNTAMENT DE PIERA (2018). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Catàleg de Béns Culturals i de Masies i Cases Rurals (DOGC 13/9/2018).

• • AJUNTAMENT DE REUS (2005). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Historicoartístic i Natural de la ciutat de Reus. (PEPP Reus).(DOGC 16/12/2005).

• • AJUNTAMENT DE RIPOLL (2007). Catàleg de béns protegits.

• • AJUNTAMENT DE SABADELL (1989). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Sabadell (PEPPAS).

• • AJUNTAMENT DE SABADELL (2017). Pla Especial de Protecció del Béns Arqueològics, Ambientals i Arquitectònics de Sabadell (PEP BAMAS). (DOGC 22/2/2017).

• • AJUNTAMENT DE SALOU (2003). Pla d’Ordenació Urbanística de Salou. Catàleg de Béns protegits. (DOGC 19/12/2003).

• • AJUNTAMENT DE SANT CARLES DE LA RÀPITA (2014). Pla d’Ordenació Urbana Municipal de Sant Carles de la Ràpita. Catàleg de Béns protegits. (DOGC 12/5/2014).

• • AJUNTAMENT DE SANT JAUME D’ENVEJA (2013). Pla d’Ordenació Urbana Municipal de Sant Jaume d’Enveja. Catàleg del Patrimoni Construït i Vegetal. (POUM. DOGC 16/1/2013).

• • AJUNTAMENT DE SANT PERE DE RIBES (1982). Catàleg del Pla General d’Ordenació Urbana.

• • AJUNTAMENT DE SANTA CRISTINA D’ARO (2008). Catàleg de Béns a Protegir.

• • AJUNTAMENT DE TARRAGONA (2011, gener). Catàleg municipal de monuments, edificis, ambients urbans i altres béns immobles. Tarragona.

• • AJUNTAMENT DE TÀRREGA (2006). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic del municipi de Tàrrega.

• • AJUNTAMENT DE TERRASSA (2008, abril). Pla Especial Urbanístic de l’àmbit de Mon Repòs. Terrassa.

• • AJUNTAMENT DE TONA (2011). Catàleg del POUM de Tona (DOGC 23/12/2011).

• • AJUNTAMENT DE VIC (2018). Pla d’Ordenació Municipal. Catàleg de Béns Protegits del terme municipal de Vic. (aprovació inicial, gener 2018).

• • AJUNTAMENT DE VIC (2019). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Catàleg de béns a protegir (DOGC 3/7/2019).

• • ALBERICH. Joan; LASCORZ, Ramon (2016). El Metro transversal de Barcelona, 1926-2016. Barcelona: MAF Editor.

• • ALCAIDE GONZALEZ, Rafel (2005). «El ferrocarril como elemento estructurador de la morfologia urbana: el caso de Barcelona 1848-1900». Scripta Nova. Universitat de Barcelona.

• • ALCÁZAR, Jaume; LACUESTA, Raquel; GORINA, Josep Lluís (2001). Evolució Urbana de Montcada i Reixac. Montcada i Reixac: Ajuntament.

• • ALCOLEA I GIL, Santiago; MANENT, Ramon (2006). Puig i Cadafalch. Barcelona: Lunwerg.

• • ALIX, J. (1985). Escultura española 1900-1936. Madrid: El Viso.

• • ALCOLEA I GIL, Santiago; MANENT, Ramon (2006). Puig i Cadafalch. Barcelona: Lunwerg.

• • ALFONSO, E. (2001). «Jaque al modernisme. Oposición al derribo de un inmueble modernista de apartamentos». La Vanguardia (Vivir en Tarragona), 25 i 25 d’octubre.

• • ALMUNI, Victòria; BALLESTER, Marutxi (Coord.) (2007). La Sènia: història i territori. Benicarló: Onada Edicions (Biblioteca Cruïlla, 3).

• • «El alojamiento del personal» (1959, juliol). Revista Ibérica, 403.

• • ALOY, Marc; GUTIÉRREZ POCH, M.; ROCA, M.; CAIXAL, À.; LACUESTA, R. (assessor.) (2014). Pla Especial Urbanístic de Protecció i Catàleg del Patrimoni Històric, Arquitectònic, Arqueològic i Ambiental de Vallbona d’Anoia. Barcelona: Ajuntament de Vallbona d’Anoia. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona.

• • ALSINA, Neus; CALONGE, Ramon; CUSPINERA, Lluís; JUBANY, M. Àngels; LACUESTA, Raquel (dir.) (2005). Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Dosrius. Barcelona: Ajuntament de Dosrius. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona.

• • AMICS DEL RIPOLL; FERNÁNDEZ, Lluís; PRAT, Cesc (coord.) (2004). Quatre itineraris pel Ripoll a Sabadell. Guia del patrimoni fluvial.

• • ANGUERA, Pere (1988). Urbanisme i arquitectura de Reus. Reus: Caixa de Pensions.

• • Anuari dels Amics de l’Art Litúrgic, 1926-1928. Barcelona: Cercle Artístic de Sant Lluc.

• • AQUILUÉ, Xavier (2008). «Cent anys d’excavacions arqueològiques a Empúries». Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, vol. 39, p. 1-29.

• • AQUILUÉ, Xavier; BIGARÓS, Gaietà (2001). «L’edifici del Museu d’Empúries», a AA.DD. Josep Puig i Cadafalch, Empúries i l’Escala. Girona: Ajuntament de l’Escala i Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries, p. 42-55.

• • ARAGÓ, Lluís Maria (1967). La obra del arquitecto Rafael Masó. Barcelona: Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña y Baleares.

• • ARAGÓ I CABAÑAS, Lluís Maria; CALDÉS, Montserrat (1998). El creixement de l’Eixample. Registre Administratiu d’edificis. 1860-1928. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

• • ARIMON, G. (2007). «Les caves de Can Gomà de Mollet del Vallès». Notes, vol. 22. Mollet del Vallès.

• • ARMENGOL I VIVER, Josep (1935). Can Viver de la Torre Bonica de Sant Julià d’Altura. Barcelona: Fabré.

• • ARNAVAT, Albert; CABRÉ, Tate (2011). Arquitectura noucentista del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. Tarragona: Diputació de Tarragona.

• • ARNAVAT, A.; MARCH, J.; BERGADÀ, J.; MUIÑOS, M.J.; TOUS, J. (2004). Arquitectura noucentista a Reus. Reus: Pragma Edicions.

• • Arquitectura y Construcción (1919).

• • «Arquitectura escolar de Catalunya» (1933). Arquitectura i urbanisme. Publicació de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya. Barcelona, Associació d’Arquitectes de Catalunya.

• • «L’arquitectura de les fàbriques. La seva evolució». Arquitectura i urbanisme, any III, núm. 3, 1933.

• • ARROYO I CASALS, Pau; MENCHON I BES, Joan (1997; 2001). «El patrimoni arquitectònic del Vendrell. Propostes per a la seva conservació». 10enes Jornades d’Estudis Penedesencs. Santa Margarida i els Monjos, 30, 31 de maig i 1 de juny 1997. Miscel·lània Penedesenca, vol. 26. p. 391-412.

• • Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

• • Arxiu Històric de Sant Boi del Llobregat.

• • Arxiu Municipal de Banyoles.

• • Arxiu Municipal de Girona. Fons Ricard Giralt Casadesús.

• • Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.

• • Arxiu Sarrià-Sant Gervasi.

• • ARTIGAS, Beli (2007). «Josep Maria Martino, un arquitecte noucentista». La Palla, 39.

• • ASENS, Joan (1981). Guia del Priorat. Tarragona: Edicions de la Llibreria de la Rambla.

• • ASTARLOA, Eva et alii (ed.) (1998). Pelayo Martínez, arquitecte. Figueres, 1898-1978. Figueres: Ajuntament de Figueres-Consorci del Museu de l’Empordà.

• • El Autonomista.

• • BALAGUER, Víctor (1888). Las calles de Barcelona. Barcelona: Ed. Salvador Manero.

• • BALAÑÀ COMAS, Francesc (2007, juliol). «El projecte urbanístic a S’Agaró». Ponència al curs Rafael Masó, el Noucentisme i el seu context internacional. Sant Feliu de Guíxols: Can Casas (inèdit)

• • BALAÑÀ COMAS, F.; FONT I RIBAS, J.; LACUESTA, R. (1981). Catàleg d’Edificis d’Interès Històrico-Artístic de Terrassa. Terrassa: Ajuntament.

• • BALAÑÀ COMAS, F.; FONT I RIBAS, J.; TUSELL I BORRÀS, N.; LACUESTA, R.; GIL-VERNET, À. (1984). Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històrico-Arquitectònic i Ambiental de Manresa. Manresa: Ajuntament.

• • BALAÑÀ, F.; GALÍ, D.; PINOS, N.; LACUESTA, R.; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, A. (dir.) (1993-1995). Inventari-Catàleg dels Edificis d’Interès Arquitectònic del Parc Metropolità de Collserola. Barcelona: Ajuntament de Barcelona-Patronat Metropolità Parc de Collserola. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona.

• • BALCELLS, Albert (ed.) (2003). Puig i Cadafalch i la Catalunya contemporània. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

• • BAQUÉS, Josep (1995). Gent nostra als carrers de Sabadell. Sabadell: Ajuntament de Sabadell i CNL.

• • Barcelona Atracción, 231 (IX/1930)

• • Barcelona Atracción, 242 (VIII/1931).

• • BARDIA, Maria (2018). 1ª escola de la Mancomunitat de Catalunya. 100 anys. Escola Joan Benet i Petit, 1918-2018. Els Torms. Ajuntament Els Torms.

• • BARJAU, Santi (1992). Enric Sagnier. Barcelona: Editorial Labor.

• • BARJAU, Santi et alii (2007). Sagnier arquitecte. Barcelona 1858-1931. Barcelona: Antonio Sagnier i Ajuntament de Barcelona.

• • BARNADAS, Mireia; NOVELL, Feliu; GUARDIOLA, Moisès; CAIXAL, Àlvar; LACUESTA, R. (assessor.) (2014). Pla Especial Urbanístic de Protecció i Catàleg del Patrimoni Històric, Arquitectònic, Arqueològic i Ambiental de Vilassar de Mar. Barcelona: Ajuntament de Vilassar de Mar. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona.

• • BARRAL I ALTET, Xavier (1989). L’arqueologia a Catalunya. Barcelona: Ed. Destino.

• • BARRAL ALTET, Xavier (2001). Guia del patrimoni monumental i artístic de Catalunya. Barcelona.

• • BASSEGODA I MUSTÉ, B. (ed.) (1973). Pere Benavent de Barberà: arquitecte, poeta i humanista. Barcelona: Imprenta Altés.

• • BASSEGODA, Buenaventura (2013). «Marian Espinal (1897-1974) pintor y coleccionista», dins SOCIAS, I.; GKOZKOV, D. (eds.). Nuevas contribuciones en torno al mundo del coleccionista de arte hispánico en los siglos XIX y XX. Gijón: Ediciones Trea.

• • BASSEGODA NONELL, J. (1973). Los Maestros de Obras de Barcelona. Barcelona: Editores Técnicos Asociados.

• • BASSEGODA NONELL, Joan (2002). «Pere Jordi Bassegoda i Musté». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Barcelona: Vol. XVI, p. 289-301

• • BASSEGODA, J. (2003). «L’arquitecte Bernardí Martorell i Puig (1877-1937)». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, núm. XVII.

• • BAYER, Robert (2000). El Grup Escolar Malagrida. Olot: Edicions El Bassegoda.

• • BAYERRI RAGA, Josep (2018, 18 de desembre). «La Via Verda del Carrilet». Setmanari L’Ebre.

• • BELTRAN, O. (2005). «El museu i els objectes. Memòria del Museu de Ripoll».

• • BELTRAN, O; MASCARELLA, J. (2008). «L’evolució i la renovació del Museu de Ripoll: del folklore a l’etnografia». Jornades sobre recerques de Patrimoni Etnològic i Cultura Popular. Barcelona: IPEC.

• • BENENTI, Beppe; CALVERA, Anna; CAMPI, Isabel (Dir.) (2018). Roca. 100 años diseño a diseño. Barcelona: Roca.

• • BENET, Rafael (1929, desembre). «L’Arquitectura d’Isidre Puig-Boada». Gaseta de les Arts. Barcelona: Editorial Políglota, 4, p. 7-9

• • BENZEKRY I FORTUNY, Albert (1994). La Garriga dia a dia 1910-1926. La Garriga: Fundació Maurí; Ajuntament de la Garriga.

• • BERNADICH, A.; ROTA, M.; BONET, M. (1998). «L’obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i X» . L’Erol, 25.

• • BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa (1991). Guia d’art del Berguedà. Berga.

• • BERNILS, J. M. (2001). «Els cementiris de Figueres». Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 34. Figueres.

• • BERNILS MACH, Josep M. (2010). «Els senyors de la Figueres moderna» . Diari de Girona (14.02.2010).

• • BIRULÉS, Josep (1986). «Tecnologia de la salut». Dins: Ignasi SOLÀ-MORALES. Arquitectura balneària a Catalunya. Barcelona: Cambra Oficial de la Propietat Urbana de Barcelona-Generalitat de Catalunya, p. 113-162.

• • BIRULÉS, Josep M.; DEL POZO, Joan (2008). Guia d’Arquitectura de Girona: àrea urbana. Girona: COAC.

• • BLANCH, J.M. (1991). «L’Hostal de la Marinette». Notes, n. 5, p. 75-85.

• • BOADAS, Joan (1986). Guia de Caldes de Malavella. Caldes de Malavella: Ajuntament.

• • BOFILL, Roser; BOFILL, Eugeni (2004). Els Bofill de Viladrau. Barcelona: El Ciervo.

• • BOFILL, Roser; ZAMORA, Jaume Enric (2005). «Els inicis de l’estiueig a Viladrau». Monografies del Montseny. 20, p. 40-78.

• • BOFILL I MATES, Jaume [Guerau de Liost] (1983, 2a. Ed.). Obra poètica completa: Proses literàries. Barcelona: Editorial Selecta.

• • BOHIGAS, Oriol (1960). «Carta al director: Despliegue brunelleschiano en el novecentismo catalán». Cuadernos de Arquitectura, núm. 41. Barcelona: Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña, p. 11-12.

• • BOHIGAS, Oriol (1964, agost). «L’arquitectura. Noucentisme i ‘novecento’». Serra d’Or, núm. 8, p. 495-498.

• • BOHIGAS, Oriol (1970). Arquitectura Española de la Segunda República. Barcelona: Tusquets.

• • BOHIGAS, Oriol (1972). «L’arquitectura a Catalunya (1911-1939)». Dins: E. JARDÍ, ed., L’art català contemporani. Barcelona: Edicions Proa.

• • BOHIGAS, Oriol (2001). «L’arquitectura de la Via Laietana entre la Lliga i la Dictadura». La construcció de la gran Barcelona: l’obertura de la Via Laietana 1908-1958. Barcelona: Ajuntament, Institut de Cultura.

• • Boletín Oficial del Estado.

• • Boletín Oficial de la Provincia.

• • BOND, Oliver James (1936). The Story of the Citadel. Richmond: Garrett y Massie, p. 168-170.

• • BONET I ARMENGOL, Jordi; BONET I AGUSTÍ, Mariona (2002). «L’arquitecte Lluís Bonet i Garí. Aproximació a la seva obra». Els arquitectes de Gaudí. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, p. 152-161 i 167.

• • BONET GARÍ, Lluís (1935, octubre). «Notes». Butlletí Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears, 45.

• • BONET GARÍ, Lluís (1936, febrer). «Antoni Puig Gairalt, l’arquitecte i les seves obres». Arquitectura i urbanisme.

• • BORNIQUEL, N. (ed.) (1999). Domènech Estapà, Domènech Mansana. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

• • BORRÀS, A.; GALLIFA, M. (1997). Catàleg del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. Vilassar de Dalt: Ajuntament.

• • BOSCH I ESPELTA, J.; DOMÍNGUEZ, C.; RUBIÓ I BOADA, M.; SOLÀ-MORALES RUBIÓ, I. de (1993). Nicolau Maria Rubió i Tudurí, 1891-1981, jardinero y urbanista. Barcelona: Ediciones Doce Calles.

• • BOSCH I PLANAS, Andreu; BOTEY, Josep M.; CUSPINERA I FONT, Lluís (1984). «Restauració de les Escales de l’Àngelus i l’Ave Maria [Figaró-Montmany]». Dins: Antoni GONZÁLEZ, Raquel LACUESTA. 1380-1980. Sis segles de protecció del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Memòria 1983. Barcelona: Catalogació i Conservació de Monuments. Diputació de Barcelona, p. 151-153.

• • BOSCH I PLANAS, Andreu; CUSPINERA I FONT, Lluís; GUTIÉRREZ I POCH, Miquel; VILAMALA I ALIGUER, Imma; SABATÉS DE HITA, Gemma; LACUESTA, Raquel (dir.) (2010). Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Capellades. Barcelona: Ajuntament de Capellades. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona.

• • BOSCH DE DORIA, Marc; GUARDIOLA I BUFÍ, Moisès; MONTLLÓ I BOLART, Jordi; SOTERAS I MARCH, Anna (2003). Inventari Patrimoni Cultural d’Argentona. Memòria Tècnica. Argentona: Ajuntament d’Argentona.

• • BOSCH, J. (sense datar). Memòria justificativa per a la rehabilitació de les Escoles Municipals. Document sense publicar. Arxiu Municipal de Malgrat de Mar.

• • BOU ROURA, Lluís (2002). Itineraris Horta-Guinardó. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

• • BROTONS, X;, PINEDA, A.; VIDAL, J. (1994): Els carrers de Cubelles. Vilanova i la Geltrú.

• • BROUGHTON, M. (2009). «Mariano Romaní, arquitecte».Campsentelles, 12. Centre d’Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.

• • Butlletí del Sindicat de Metges de Catalunya.

• • CALONGE, Ramon; CUSPINERA, Lluís; VIDAL, Mercè; VILAMALA, Imma; LACUESTA, Raquel (dir.) (2007). Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d’Esplugues de Llobregat. Barcelona: Ajuntament d’Esplugues de Llobregat. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona.

• • CAMARASA, J. M.; SILLERAS, M. E. (2012/2013, hivern). «El llegat de Carl Faust. Un discret mecenatge de les ciències de la natura a casa nostra». Mètode 3. València: Revista de Difusió de la Investigació de la Universitat de València, 76.

• • CAMPILLO, M. (1997). Grans il·lustradors catalans del llibre per a infants. Barcelona: Biblioteca de Catalunya.

• • CAMPLLONCH I ROMEU, Isidro (1917). Cellers cooperatius de producció i venda. Barcelona: Fidel Giró, impressor.

• • CAMPS i ARBOIX, Joaquim (1973). Les cases pairals catalanes. Barcelona: Destino.

• • CAÑELLAS, Cèlia; TORAN, Rosa (1976, març). «Una nueva escuela pública para la normalización cultural». Noucentisme: La Arquitectura y la Ciudad. Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo, 113. Barcelona: Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña y Baleares, p. 35-41.

• • CAÑELLAS, Cèlia; TORAN, Rosa (1976, març). «Nicolau Ma. Rubió i Tudurí, entre la razón y la sensibilidad». Noucentisme: La Arquitectura y la Ciudad. Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo, núm. 113. Barcelona: Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña y Baleares, p. 49-66.

• • CAÑELLAS JULIÀ, Cèlia; TORAN BELVER, Rosa (2013). Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Eleccions, partits i regidors. Diccionari biogràfic. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

• • Can Torres i cases modernistes (s.d.). Regidoria de Comerç i Turisme. Ajuntament de Begues. Diputació de Barcelona. Centre d’Estudis Beguetans.

• • CAPMANY GUILLOT, Josep et alii (2003). Castelldefels. Temps d’història. Castelldefels: Ajuntament de Castelldefels.

• • CARABÍ BESCÓS, Guillem (2015, 15 de juny). Desacords. Puig i Cadafalch i la plaça de Catalunya. www.sumanthistòries.com.

• • C[ARBONELL, Josep] (1919). «Terramar-Parc». Terramar. Publicació quinzenal d’Art, Lletres i Deports, any I, núm. 7-8, 31 d’octubre, p. 12-14.

• • CARO, Núria (2019, 18 de febrer). «Les antigues escoles de Sant Llàtzer es convertiran en un espai multiús per a les activitats del barri». Setmanari l’Ebre.

• • CARRASCO, M. Antònia; LACUESTA, Raquel (2010, maig). «El ‘Repertori Iconogràfic’ de l’Art Espanyol». Revista de Catalunya, 261. Barcelona: Fundació Revista de Catalunya.

• • CARRERAS CANDI, Francesc (1913). La Via Layetana, substituint els carrers de la Barcelona mitgeval. Barcelona: Albert Martín.

• • CARRERAS, J. (1999). Cassà de la Selva. Urbanisme, arquitectura i construcció (1860-1935). (Treball final de carrera). Girona: Universitat de Girona.

• • CASAMARTINA, Josep (2000). Josep Renom. Arquitecte. Sabadell: Fundació Bosch i Cardellach.

• • CASANOVAS, M.; PLANS. A. (2012). Itineraris pel Patrimoni Arquitectònic de Cornellà de Llobregat. Cada Pedra al seu temps. Cornellà de Llobregat: Ajuntament de Cornellà de Llobregat. Diputació de Barcelona.

• • Cases particulars. Arxiu Municipal del Masnou. 

• • CASINOS, C. (2007). Mapa de Patrimoni Cultural de Moià. Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona.

• • CASTANYER i ANGELET, Xavier (2012). Josep Aragay, artista i teòric del Noucentisme. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

• • CATALÀ I BOVER, L. (2001). «L’escultor Josep Campeny i Santamaria (Igualada, 1858-Barcelona, 1922)». Revista d’Igualada, 8, p. 25-33.

• • Catàleg de Béns Protegits (2013). Ajuntament d’Hostalric.

• • Catàleg de Béns Protegits (2003). Ajuntament d’Olot.

• • Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (2017). Lleida: Ajuntament de Lleida.

• • Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Barcelona (2000). Ajuntament de Barcelona [http://w123.bcn.cat/APPS/cat_patri/home.do].

• • Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i elements d’interès històric i artístic (2006). Sant Feliu de Guíxols: Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols.

• • Catàleg de Patrimoni de Sant Boi del Llobregat (s.d.). Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.

• • CATASÚS I OLIART, A. (2000-2001). «L’arquitecte Antoni de Falguera i Sivilla (1876-1947)». Locus Amoenus, 5, p. 277-280.

• • CATASÚS I OLIART, Aleix (2016). Josep Maria Pericas i Morros, arquitecte noucentista. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs.

• • CATASÚS I OLIART, Aleix; CLAPAROLS I PERICAS, Josep Maria (2019). Josep Maria Pericas i Morros, 1881-1966, arquitecte. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya: Demarcació de les Comarques Centrals.

• • CATLLAR, Bernat (2006). Artistes. Masó. Artesans. Girona: Museu d’Art de Girona. [Catàleg d’exposició]

• • CERON, Marc (2018). «Es Domènech a Lleida». La Mañana. El Diari digital de Ponent, 31 de juliol de 2018.

• • CIRICI, Alexandre (1955). L’arquitectura catalana. Ciutat de Mallorca: Editorial Moll.

• • CIRICI, Alexandre (1964, agost). «La plàstica noucentista». Serra d’Or, núm. 8, p. 502-507.

• • CIRICI, Alexandre (1968, gener). «Puig i Cadafalch, somni, civilització i riquesa (1867-1956)». Serra d’Or.

• • CLAPAROLS PERICAS, J. M. «L’obra de l’arquitecte J. M. Pericas» (1980). Ausa, núm. 95-96. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs.

• • CLAPAROLS, Josep M. et alii (2004). 75 anys de les antigues escoles Caterina Figueras de Tona (1929-2004). Tona: Ajuntament de Tona.

• • CLAPAROLS, X.; CASAS TRABAL, P.; LACUESTA, R.; VILAMALA, I. (2011). Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Sant Hipòlit de Voltregà. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona; Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà.

• • CLARÀ, J. et alii (1992). Descobrir Cornellà de Llobregat. Patrimoni Arquitectònic. Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana.

• • CLARA, Josep. (2004). El Transpirinenc català. Ripoll, Puigcerdà, La Tor de Querol. Barcelona: Rafael Dalmau, editor.

• • CLAVAGUERA I CANET, Josep (1998). Vilert. Barcelona: Viena.

• • CLAVAGUERA, J. (2000). «Llançà». Quaderns de la Revista de Girona, 84. Girona, Diputació de Girona.

• • CLOPAS BATLLE, I. (1945). Resumen histórico de Martorell relacionado con la historia de Cataluña. Martorell.

• • CLOPAS BATLLE, I. (1991). Toponímia històrica de Martorell. Martorell: Ajuntament de Martorell.

• • CLUSELLAS, C. CUSPINERA, L. (2001). El Modernisme d’estiueig al Vallès Oriental. Barcelona: Diputació de Barcelona.

• • COLL, Isabel (2001). Arquitectura de Sitges. El Centaure Groc.

• • Colonia social antituberculosa de Torrebonica (1925). [Barcelona] Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros.

• • CORBERA, Joan; GIMÉNEZ, Carlota; SANZ, Carles (2010-2017). Rutes històriques per Horta-Guinardó. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

• • CORDERO, Isabel; DE VILLALONGA, Isabel (2013). Jardins secrets de Barcelona. Barcelona: Àmbit Serveis Editors.

• • CORREDOR-MATHEOS (dir.) (2010). Joan Rebull. Catálogo razonado de esculturas. Barcelona: AYM-Fundación Arte y Mecenazgo.

• • COSTA TROST, M.; CRESPO SÁNCHEZ, M.; JULIÀ MACIAS, M. (2018, 30 de gener). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Lleida. Catàleg de Béns a Protegir. Elements Arquitectònics (EA). Lleida: Ajuntament de Lleida.

• • COSTILLAS, B.; DAL MASCHI, I.; MONTERO, M. T. (1992). La Colònia Güell. Modernisme i Indústria. Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló.

• • CROS, S.; MASGRAU, M. (2006). Guia de Banyoles ciutat d’aigua. Banyoles: Ajuntament de Banyoles.

• • CUBELES, Albert; CUIXART, Marc (eds.) (2008). Josep Goday Casals. Arquitectura escolar de Barcelona de la Mancomunitat a la República. Barcelona: Ajuntament. Institut d’Educació.

• • CUCURELLA-JORBA, Montserrat (2013). «L’arquitectura dels cellers de Pere Domènech Roura». Jornades d’estudi de la vinya a la fassina. Vinyes, vins i cooperativisme vitivinícola a Catalunya. L’Espluga de Francolí 27 i 28 de setembre de 2013, p. 1-45 (PDF consultable per Internet).

• • CUIXART GODAY, Marc (2008). «L’instint de l’arquitecte». Dins: Josep Goday Casals. Arquitectura escolar a Barcelona de la Mancomunitat a la República. Barcelona: Ajuntament. Institut d’Educació, p. 179-182.

• • CUSACHS i CORREDOR, M. (2006). «Col·legi Valldemia 1855-1888: Dels inicis al seu traspàs al Germans Maristes». Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 85, 1, p. 32-47.

• • CUSPINERA FONT, L. (1978). La Garriga: Guia arquitectònica. Ajuntament de la Garriga.

• • CUSPINERA I FONT, Lluís (1996, maig). «Setanta anys d’arquitectura culta 1875-1944». La Garriga un altre aire. La Garriga: Ajuntament.

• • CUSPINERA FONT, L. (1997). M. J. Raspall, arquitecte (1877-1937). Barcelona: Fundació La Caixa.

• • CUSPINERA I FONT, Lluís (2016). «Casa Blanca Mitjà de Pallés». Joies del Noucentisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana SAU, p. 50-51.

• • CUSPINERA I FONT, Lluís (2016). «Torre Josep Escayola». Joies del Noucentisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana SAU, p. 146-147.

• • CUSPINERA I FONT, L.; CLUSELLAS PAGÈS, C.; LACUESTA, R. (dir.) (1994-1995). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Urbanístic de Cardedeu. Catàleg i Pla Especial de Protecció. Barcelona: Ajuntament de Cardedeu. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona.

• • CUSPINERA, L.; OLIVERAS, V.; VALLS, J. (1985). Ajuntament de Granollers. Patrimoni Històric Arquitectònic. Catàleg General. Granollers: Ajuntament de Granollers. Caixa de Crèdit de Granollers.

• • CUSPINERA, L.; OLIVERAS, V.; VALLS, J.; CALONGE, R.; VILA, L. (2003). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Granollers. Granollers: Ajuntament de Granollers.

• • CUSPINERA I FONT, L.; PINOS CARRERA, N.; CASTELLANO TRESSERRA, A.; LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL MATA, À.; FIERRO MACÍA, J.; LACUESTA, R. (dir.) (1996). Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Barcelona: Ajuntament de Cubelles. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona.

• • CUSPINERA I FONT, Lluís; PLANAS I MARESMA, Jordi; ROHRER, Judith C. (1997). M. J. Raspall, arquitecte (1877-1937). Barcelona: Fundació La Caixa.

• • DANÉS, Josep (1931). «Les obres del santuari de Núria». Petraria, 26, p. 5-6.

• • Diario de Gerona.

• • DIAZ, C. (1950). «Proyecto de un cuerpo adicional al edifício propiedad de Josefina Olivet Roig». Plànols originals. Fons familiar Vicens-Coll.

• • DOMÈNECH, Gemma (2005). «Ús i abús del patrimoni arquitectònic escolar». Revista de Girona, 232, p. 85-91.

• • DOMÈNECH, G. (2009). «Patrimonis fràgils. Els escorxadors». Revista de Girona, 256, setembre – octubre 2009, p. 74-75.

• • DOMÈNECH, Gemma (2012). Emili Blanch Roig (1897-1996). Arquitectura, patrimoni, compromís. Girona: Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural.

• • DOMÈNECH, G; GIL, R. M.; MANTÉ, S. (2008). «Joan Roca Pinet, un arquitecte entre el modernisme i el racionalisme». Revista de Girona, núm. 248.

• • DOÑATE, Mercè (1997). Clarà. Catàleg del fons d’escultura. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya.

• • DURAN I ALBAREDA, M. (2003). Josep M. Jujol. L’arquitectura amagada, Barcelona: Editorial Meteora.

• • ELIAS, Feliu (1926). A. Puig Gairalt. Barcelona: Monografia d’Art. Sala Parés.

• • ENSESA I GUBERT, Josep (1935-1936, hivern). «El Rafael Masó que jo he conegut». Revista de S’Agaró, núm. 2. Sant Feliu de Guíxols: Edicions S’Agaró.

• • Escola graduada de nenes de Vallcarca (1918). Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

• • ESCUDERO A. (1990). Història de les Comarques de Catalunya. Manresa: Ed. Selectes Parcir.

• • «Un escut d’una nissaga d’industrials originaris de Salamanca». El MónTerrassa, 12 de gener de 2019.

• • ESPAÑOL, J.; FÀBREGA, J.; FUSES, J.; PARÉS, F. (1978). Guia d’Arquitectura d’Olot. Barcelona: COAC-La Gaya Ciència.

• • ESTEBAN, Ramon (2010). «Un tros d’història de Vilademuls». El PuntAvui, 28 de març de 2010.

• • ESTEVES, A. (1999). Sant Joan Despí. Guia del Patrimoni Històric i Artístic. Molins de Rei. Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).

• • F. (1924, gener). «Una decoració mural d’En Vilàs». D’Ací i D’Allà.

• • FABRE, .; HUERTAS, J.M. (1976). Tots els barris de Barcelona. Barcelona: Edicions 62, vol. 2.

• • FABRE, Jaume; HUERTAS, Josep M. (2004). «Plaça Catalunya. Conjunt de la Plaça Catalunya de 1929», dins AA.DD. Art Públic de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Àmbit; www.bcn.cat/artpublic.

• • FALGÀS, Jordi; VIDAL, Mercè (eds.) (2018). La casa noucentista: arquitectura unifamiliar a Catalunya (1913-1932). Girona: Fundació Masó – Úrsula Llibres.

• • FALGÀS, Jordi; PUIGVERT, Joaquim M. (Eds.) (2020). Noucentismes. El Noucentisme català en el context cultural europeu. Girona: Documenta Universitaria, Universitat de Girona i Fundació Rafael Masó.

• • FALGUERAS, J; PUJOL, E. (1996). «Claudi Díaz Pérez, arquitecte i geni inconegut de Figueres». Empordà. Edició de 15 d’octubre, pàg. 24.

• • FALGUERAS, Joan; SANTALÓ, Jaume (2007). Figueres, arquitectures i història. Figueres: Brau Edicions.

• • FARRIOL, Jaume (1966). Banyoles vora el llac. Barcelona: Ed. Selecta.

• • FENOY PALOMAS, Eduard; VALLHONRAT ESPASA, Jordi (dir.) (2016). Pla d’ordenació urbanística municipal d’Aiguafreda. Ajuntament d’Aiguafreda, abril 2016.

• • FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Anna (2000). El cementiri de Sant Nicolau. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba.

• • FERRER BALLESTER, M. Àngels (2000). Catàleg i inventari d’escultura de la ciutat de Vic. Vic: Ajuntament.

• • FERRER I LLOBET, Pasqual (2010). Rutes, llegendes i fets històrics de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès.

• • FERRÉS PADRÓ, Xavier; FOLCH SOLER, Andreu; FOLCH SOLER, Ramon (1997). Eduard Ferrés i Puig, arquitecte. Vilassar de Mar: La Comarcal Edicions.

• • FIGUERAS, Narcís; PUIGVERT, Joaquim M. (2015). La Mancomunitat a les terres de Girona. Girona: Diputació de Girona.

• • FOLCH I TORRES, Joaquim (1913). «La Sala de ‘El Vigatà’ a can Serra». La Veu de Catalunya, 6 de febrer.

• • FOLCH I TORRES, Joaquim (1914). «La Sala de ‘El Vigatà’ a casa del comte de Güell». La Veu de Catalunya, núm. 5.436, 25 de juny, p. 6.

• • FOLGUERA I GRASSI, Francesc (1949, juliol). «S’Agaró. Su urbanización». Dins: S’Agaró. XXV aniversario de la fundación de S’Agaró. Barcelona: Talleres Gráficos Rex.Fons Benavent de Barberà. Arxiu Històric del COAC. Demarcació de Barcelona.

• • Fons Ajuntament de Manresa, llicències d’obres. Arxiu Comarcal del Bages. 

• • Fons Benavent de Barberà. Arxiu Històric del COAC. Demarcació de Barcelona.

• • Fons Florensa. Arxiu Històric del COAC. Demarcació de Barcelona.

• • Fons Jeroni Martorell. Arxiu del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona.

• • FONTBONA, Francesc (1972). «Esteve Monegal, artista noucentista (1888-1970)». D’Art, núm. 1, p. 1-14. Barcelona.

• • FORTET I BRU, Ramon (2010). Pla d’Ordenació Urbanística de Sant Joan de les Abadesses. Catàleg de Béns Protegits. Sant Joan de les Abadesses: Ajuntament.

• • FRANQUESA, Jordi (2009). Les comunitats jardí a Catalunya. Una experiència urbana retrobada. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya.

• • FREIXA, Mireia (1984). Modernisme i Noucentisme a Terrassa. Terrassa: Arts Gràfiques.

• • FREIXA, Mireia (2016). «Pintures murals de Mon Repòs», dins VIDAL, Mercè (dir.). Joies del Noucentisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana SLU, p. 318-319.

• • FREIXA, Mireia (2018). «Casa Freixa». La Casa Noucentista: Arquitectura unifamiliar a Catalunya ( 1913-1932). Girona: Fundació Rafael Masó – Úrsula Llibres, p. 56-63.

• • FREIXES I CODINA, Carles (2014). Dels castells a les cases de poble. Isidre Puig Boada i l’interès noucentista pel patrimoni arquitectònic (1920-1944). Solsona: Màster en teoria i història de l’arquitectura. Departament de Composició ETSAB-UPC.

• • FUGUET SANS, Joan (1989). L’arquitectura dels cellers cooperatius a la Conca de Barberà: 1900-1923. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

• • FUGUET, Joan (2014). El celler del Sindicat de Vinicultors de Sarral, de Pere Domènech Roura (1914-2014). Centenari (PDF consultable per Internet).

• • Fundació ENDESA. Fons històric.

• • FURIÓ, Vicenç (1983). «Els monuments públics de Manresa». Dovella, núm. 11, p. 6-16. Manresa: Centre d’Estudis del Bages.

• • FUSES, Josep et alii (1980). Guia d’arquitectura de Girona. Barcelona: COAC-La Gaya Ciència.

• • FUSTER, Joan; NICOLAU, Antoni; VENTEO, Daniel (dir) (2001). La construcció de la gran Barcelona: l’obertura de la Via Laietana 1908-1958. Barcelona: Museu d’Història de Barcelona.

• • GALCERAN, Elisenda; ABELLAN, J.A. (2005-2007). «Breu inventari d’escoles del Pla de l’Estany». El Pla de l’Estany. Butlletí Informatiu del Consell Comarcal, núm. 50-51-52-53 i 54, desembre 2005; març 2006; juny 2006 i març 2007.

• • GALI, David; LACUESTA, Raquel; PIERA, Marta (2013). Can Pratmarsó de Centelles. De cases de cós a casa senyorial. Festa major d´estiu. Centelles 2013. Centelles: Ajuntament de Centelles. Edicions El Portal SL.

• • GALÍ I BOADELLA, M. (1993). Artistes Catalans a Mèxic. Segles XIX i XX.  Barcelona: Generalitat de Catalunya, Comissió Amèrica i Catalunya.

• • GALLIFA, M.; FERNÁNDEZ, E. (2010; 1999). Modificació puntual del Pla Especial de Patrimoni Arquitectònic de Mataró. Mataró: Ajuntament de Mataró.

• • GALOFRÉ, Jordi (2010). L’escola de Sant Esteve de Guialbes, 75 anys al servei del poble.

• • GALVANY, F. (2002). «La Casa del Poble de Blanes, un edifici a rehabilitar». Blanda, publicació de l’Arxiu Municipal del Blanes, 2.

• • GARGANTÉ LLANES, Maria (2013). «Gestionar la destrucció: Isidre Puig Boada com a arquitecte diocesà a l’Urgell». Urtx, Revista Cultural de l’Urgell, 27, p. 65-80.

• • GASCÓN CHOPO, Carles (2016). «L’arquitectura de la llet». Plecs d’Història Local, juliol-agost, p. 11-12.

• • GASOL, J. M. (1974). Caja de Ahorros de Manresa. 1863-1973. Manresa.

• • GASULLA SABATÉ, Jordi; JOSEMARÍA GALVE, Imma de (2018). Cunit. Sector SUD5-Pla parcial Urbanístic. Ajuntament de Cunit.

• • GAY, V.; FERRER, J. (2003). «Balnearis aigües naturals». Quaderns de la Revista de Girona, 105. Girona: Diputació de Girona.

• • GAZIEL (1963). Sant Feliu de la Costa Brava. Burgesos, navegants, tapers i pescadors. Barcelona: Editorial Aedos.

• • GELADÓ I PRAT, Adriana (2017). Mapa del Patrimoni Cultural. Vallirana. Barcelona: Oficina del Patrimoni Cultural (Diputació de Barcelona) – Ajuntament de Vallirana.

• • GENÉ, J. (1981). «Notes per a la història de l’Hospital de Camprodon». Actes-Quart Volum. Tercer congrés d’Història de la Medicina Catalana. Lleida.

• • GENÍS, S. (2012). Inventari de l’escultura pública a Figueres. Ajuntament de Figueres.

• • GIL, R. M. (2002). «Ricard Giralt Casadesús. Notes a una biografia». Revista de Girona, núm. 210. Girona: Diputació de Girona.

• • GIL I TORT, R. M. (2005). «Pelai Martínez i Paricio (Figueres 1898-1978)». Revista de Girona, 228, I-II.

• • GIL, Rosa M. (2014). Ricard Giralt i Casadesús, un noucentista transversal (1884-1970). Universitat de Girona: Tesi Doctoral. [TDX].

• • GIL, R. M.; PUJOL, J.; ESTEVE, I.; PUIGVERT, J. M. (2010). «La fragilitat dels jardins». Revista de Girona, núm. 262. Girona: Diputació de Girona.

• • GILI, X. (2015). Joan Bergós i Massó a la Seu d’Urgell. Urbanisme i Arquitectura. (PFC) Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya.

• • GÓMEZ SERRANO, Josep (2002): “Domènec Sugrañes i Gras. Una vida a prop de Gaudí». Els arquitectes de Gaudí. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

• • GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; GARAUPERA I GRAUPERA, Joaquin; PRATS GONZALEZ, Cristina (2010). Pla Especial i Catàleg de Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic, Paisatgístic i Ambiental. Argentona.

• • GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (1993). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d’Olesa de Montserrat (juliol 1993). Ajuntament d’Olesa de Montserrat.

• • GONZALEZ BATISTE-ALENTORN, Ana (2009). «La Pauma (1920-2008): Testimoni dels ‘anys daurats’ de Tossa de Mar». Quaderns de la Selva, 21.

• • GONZÁLEZ i FABREGAT, Jordi (1988, octubre). «La Segona República a Olesa de Montserrat».

• • GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, A.; LACUESTA, R. (1976). «Resumen histórico de la evolución del entorno urbano de la Sagrada Familia». La Sagrada Familia ¿Para qué y Para quién? CAU. Construcción. Arquitectura. Urbanismo. Barcelona: Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Cataluña.

• • GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, A.; [LACUESTA, R.] (1985a). «El Noucentisme: Biblioteca Popular Serra i Moret de Pineda de Mar». 32 Monuments catalans. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 235-295.

• • GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, A.; [LACUESTA, R.] (1985b). «El Noucentisme: Clínica Mental de Santa Coloma de Gramenet». 32 Monuments catalans. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 235-295.

• • GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, A.; [LACUESTA, R.] (1985c). «El Noucentisme: Granja-Escola Torre Marimon de Caldes de Montbui». 32 Monuments catalans. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 235-295.

• • GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, A.; [LACUESTA, R.] (1985d). «El Noucentisme: Universitat Industrial de Barcelona». 32 Monuments catalans. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 235-295.

• • GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, A.; [LACUESTA, R.] (1985e). «Claustre Mànning». 32 Monuments catalans. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 128-135.

• • GONZÀLEZ MORENO-NAVARRO, Antoni, LACUESTA, Raquel, et alii (1987). «El Noucentisme (1919-1959)». L’Arquitectura en la Història de Catalunya. Barcelona: Caixa d’Estalvis de Catalunya.

• • GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antoni; LACUESTA, Raquel (1999). Barcelona. Guía de Arquitectura. 1929-2000. Barcelona: Editorial Gustavo Gili S.A. (3a. Ed.).

• • GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antoni (tardor 2010). Un passeig de Barcelona. Sant Joan de Dalt. Història, gent i arquitectura. Volum I. La història. Barcelona: gmn.

• • GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antoni (primavera 2011). Un passeig de Barcelona. Sant Joan de Dalt. Història, gent i arquitectura. Volum II. L’arquitectura i la gent. El passeig. Barcelona: gmn.

• • GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antoni (estiu de 2011). Un passeig de Barcelona. Sant Joan de Dalt. Història, gent i arquitectura. Volum III. L’arquitectura i la gent. Els carrers de l’entorn. Barcelona: gmn.

• • GONZÁLEZ, L.; VICENTE, H. (2010). «Mundos que se desvanecen: el exilio arquitectónico español en Venezuela». XIV Encuentro de Latinoamericanistas Españoles: congreso internacional. Santiago de Compostela.

• • GORINA DE TRAVY, J. L.; MOLET PETIT, J.; LACUESTA, R. (dir.) (1997). Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc Natural del Montseny. Barcelona: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local i Oficina de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona.

• • GORINA DE TRAVY, J. L.; ALCAZAR PARERA, J.; LACUESTA, R. (dir.) (1998-2002). Inventari i Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Montcada i Reixac 2001. Barcelona: Ajuntament de Montcada i Reixac. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona.

• • GORINA DE TRAVY, J. L.; CUSÓ, A.; LASCURAIN, J.; FELIU, G.; VILAMALA, I.; LACUESTA, R. (dir.) (2012). Anàlisi i document de gestió dels valors patrimonials del Cementiri Històric de Sant Nicolau de Sabadell. Barcelona. Ajuntament de Sabadell, Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona.

• • GORINA DE TRAVY, J. L.; CUSÓ, A.; GALÍ, D.; LASCURAIN, J.; FELIU, G.; BARCONS, A.; LACUESTA, R. (assessor.) (2014). Pla Director del Cementiri Municipal d’Arenys de Mar. Barcelona: Ajuntament d’Arenys de Mar. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona.

• • GORINA DE TRAVY, J.L.; FARRÉS, R.; ALCÁZAR PARERA, J.; CAIXAL, A. [LACUESTA, dir.] (2014). Pla Especial Urbanístic de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històric i Ambiental de Montcada i Reixac. Barcelona: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona; Ajuntament de Montcada i Reixac.

• • GORT JUANPERE, Josep Maria; GORT JUANPERE, Ezequiel (2017). Reus, del passat al present: la formació d’una ciutat. Reus, Ajuntament de Reus / Carrutxa CDPM.

• • Gran Enciclopèdia Catalana.

• • GRANDAS, C. (1988). L’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Barcelona: Els Llibres de la Frontera.

• • GRAU I VERGE, Ferran; VISCARRO GAUSAHCS, M. Cinta (1996, tardor). «Modernització tècnica i arquitectura a Catalunya, 1903-1929». .Raïls, núm. 8.

• • GRAUS, Ramon (2012). «Modernització tècnica i arquitectura a Catalunya, 1903-1929». DC Papers. Revista de crítica i teoria de l’arquitectura, 24. Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Departament de Composició Arquitectònica.

• • GRAUS, R. (2016). «Arquitectures noucentistes a les estacions del Tren de Sarrià (1912-1931)». Locus Amoenus, núm. 14. Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona.

• • GÜELL, Xavier; POUPLANA, Xavier; ROVIRA, Josep M. (1983). Memòria renaixentista en l’arquitectura catalana (1920-1950). Barcelona: COAC.

• • Guia Turística de Santa Bàrbara 2008: Santa Bàrbara un paisatge viu (2008). Ajuntament de Santa Bàrbara.

• • GUILERA, Josep M. (1931). Carnet d’un esquiador (1915-1930). Barcelona: Llibreria Catalonia.

• • GUILLAMON, Eliseu (2008). Projecte de rehabilitació del recinte enjardinat de la Masia Mariona (Cal Patxot) a Mosqueroles (Fogars de Montclús). Parc Natural del Montseny, inèdit.

• • GUIMET, Eusebi (2001, agost). «La colònia industrial Tolrà – La Fàbrica». Lectures, divulgació cultural. Artesa de Segre, 6.

• • GUINOVART, Josep; Pilarín Bayés, il·lust. (1995). Petita història de l’Espai Guinovart d’Agramunt. Barcelona: Mediterrània.

• • GUINOVART I GRAU, J.M. (1999). «Estudis de Salou». Recull, 3.

• • GUTIÉRREZ, M. Ll. (2016). «Estratègies productives i comercials d’una fàbrica d’embotits i conserves càrnies d’Olot, 1926-1996». TECA: Tecnologia i Ciència dels Aliments, vol. 16, p. 19-30.

• • GUTIÉRREZ, O; PUIGBERT, L. (1998). Ciutat i riu: permanències i canvis al Fluvià en l’àrea urbana d’Olot. Olot: Ajuntament d’Olot, 2 vol.

• • HERNÁNDEZ PALMÉS, Antonio (1951). El arquitecto Ramón Argilés Bifet. Lérida: Artes Gráficas Ilerda.

• • HERNÁNDEZ-CROS, J. E.; MORA, G.; POUPLANA, X. (1990). Arquitectura de Barcelona. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

• • HÖFER, Candida (2012). Sagnier Architect. Barcelona: Antonio Sagnier, ed.

• • HUÉLAMO GABALDÓN, Juana M.; SOLIAS ARÍS, Josep M. (2006). Mapes de Patrimoni Cultural. Montornès del Vallès. Diputació de Barcelona

• • HUERTAS, Josefina; SALAZAR, Natàlia (Arqueocat SL) (2008). Mapa del Patrimoni Local d’Esparreguera. Diputació de Barcelona

• • La Humanitat.

• • IDÁÑEZ, Núria; MORENO, Estefania (1997). Domènec Sugranyes. Una vida a l’ombra d’un geni.

• • ILLESCAS, Albert (1987). «Germán Rodríguez Arias (1902-1987)». Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme, núm. 175, p. 150-151.

• • Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona: Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

• • Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Moià.

• • JARDÍ, Enric (1975). Puig i Cadafalch. Arquitecte, polític i historiador de l’art. Esplugues de Llobregat – Barcelona: Editorial Ariel.

• • JARDÍ, Enric (1987, 1era. 1973). Torres Garcia. Barcelona: Polígrafa.

• • JARDÍ, Enric (1980). El Noucentisme. Barcelona: Proa.

• • Els jardins de Santa Clotilde (2010). Lloret de Mar: Ajuntament.

• • «Jordi Gussinyer i el Centre d’Estudis» (2018). El Butlletí del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, núm. 16, estiu 2018, p. 30.

• • JORNET, Sebastià; LLUIS I GINOVART, Josep; LACUESTA, Raquel (2003, juny). «Pla d’Ordenació Urbanística Municipal i Catàleg d’Edificis i Conjunts Urbans i Rurals de Caràcter Històric, Artístic i Ambiental de Tortosa, 2003». INDE. Informació i Debat. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

• • JOU, David (1979). «L’escultor Pere Jou». Miscel·lània Penedesenca, núm. 1. Vilafranca del Penedès.

• • JULIÀ, M.; COSTA, M.; GIRBAL, J.; CAIXAL, À.; GRABAU, J.; LACUESTA, R.; (dir.) (2013). Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d’Òdena. Barcelona: Ajuntament d’Òdena. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona.

• • JUNQUERAS, Oriol; MOLINÉ, Helena; CALLEN, Elena (2008). Albergs amb història. 30 albergs de la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Acció Social i Ciutadania.

• • JUNYENT, E. (1976). La Ciutat de Vic i la seva història. Barcelona: Editorial Curial.

• • LACUESTA, R. (1975). «Cronología comparada de Cèsar Martinell», dins MARTINELL, Cèsar. Construcciones agrarias en Cataluña, p. 109.

• • LACUESTA, Raquel (1977). Estudio documental sobre la obra del arquitecto noucentista Josep-Francesc Ràfols y su entorno. Barcelona: Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya.

• • LACUESTA, Raquel (1981, gener-febrer). «Recordem Ràfols». Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme, 144. Barcelona: Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya.

• • LACUESTA, Raquel (1996). «Jeroni Martorell y la Restauración de Murallas en Cataluña». La Ciudad y sus Murallas. Conservación y Restauración. Curso de Restauración Arquitectónica. Baeza, 16-19 de agosto de 1994. Granada: Universidad de Granada.

• • LACUESTA, Raquel (2000). «Introducció. L’arquitectura de les ciutats mitjanes durant el primer terç del segle XX». Josep Renom. Arquitecte. Sabadell: Fundació Bosch i Cardellach.

• • LACUESTA, Raquel (2000). Restauració Monumental a Catalunya (Segles XIX i XX). Les aportacions de la Diputació de Barcelona. Monografies 5. Barcelona: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona.

• • LACUESTA, Raquel (2001). «L’Arquitectura Urbana i Residencial de Cèsar Martinell». MALUQUER I FERRER, Joan. MELICH, Lluís (ed.). A Cèsar Martinell i la seva època. Jornades Martinellianes. 26, 27 i 28 de juliol del 1999. Fundació Universitat Catalana d’Estiu. Diputació de Tarragona. Associació Cultural Cèsar Martinell. Tarragona, p. 135-160.

• • LACUESTA CONTRERAS, Raquel (2003). «Puig i Cadafalch, la intervenció en els monuments i la seva influència a Catalunya». Puig i Cadafalch i la Catalunya Contemporània. Jornades Científiques de l’Institut d’Estudis Catalans 2001. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 109-130.

• • LACUESTA, Raquel (juny 2005). «L’Arquitecte Antoni Millàs i Figuerola». Revista de Catalunya, núm.207. Barcelona: Fundació Revista de Catalunya.

• • LACUESTA, Raquel (2006). «Inventaris, catàlegs i plans especials de protecció del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental». Memòria SPAL 1999-2001. Conservació Preventiva: Última Etapa. Barcelona: Diputació de Barcelona.

• • LACUESTA, Raquel (maig 2007). «La Simbiosi entre Arquitectura i Art. Dossier. Rafael Masó, arquitecte». L’Avenç, 324.

• • LACUESTA, Raquel (juny 2008). «Patrimoni urbà, Patrimoni arquitectònic: El paisatge cultural d’un municipi. La configuració de Dosrius». Barcelona: Duos Rios. Publicació de l’Arxiu Municipal de Dosrius, 2. Dosrius: Ajuntament.

• • LACUESTA CONTRERAS, R. (2009). «Sugrañes Gras, Domènec». Diccionario Biográfico Español. Real Academia de la Historia.

• • LACUESTA CONTRERAS, Raquel (2009). «Joan Baptista Serra de Martínez». Diccionario Biográfico Español. Real Academia de la Historia.

• • LACUESTA, Raquel (febrer 2014). «Jeroni Martorell, arquitecte de l’Administració pública». Plecs d’Història Local. Suplement de la revista L’Avenç 152/398.

• • LACUESTA, Raquel (2014). «L’antic Col·legi de Cirurgia de Barcelona. Un edifici singular en una Barcelona neoclàssica».  Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, vol. 29, núm. 4. Barcelona: Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

• • LACUESTA, Raquel (2014b). La història de l’art –de l’arquitectura– explicada per arquitectes. Barcelona: Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Discurs d’ingrés a l’Acadèmia.

• • LACUESTA CONTRERAS, Raquel (2015). «Enric Sagnier i l’estètica de la ciutat».  Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, núm. XXIX. Barcelona: Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, p. 249-258.

• • LACUESTA CONTRERAS, Raquel (2016). «Puig Boada, Isidre». Diccionari d’Historiadors de l’Art Català, Valencià i Balear. Barcelona: IEC.

• • LACUESTA CONTRERAS, Raquel (2016). «Casa Pericas de Vic». Joies del Noucentisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana SAU, p. 58.

• • LACUESTA CONTRERAS, Raquel (2016). «Casa Evarist Fàbregas». Joies del Noucentisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana SAU, p. 62-63.

• • LACUESTA CONTRERAS, Raquel (2016). «Finca Mas Solers». Joies del Noucentisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana SAU, p. 136-138.

• • LACUESTA CONTRERAS, Raquel (2016). «Plaça d’Anselm Clavé. Sant Joan de les Abadesses». Joies del Noucentisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana SAU, p. 248-249.

• • LACUESTA CONTRERAS, Raquel (2016, maig). «Ferdinandus Serra Sala, escultor, esgrafiador y restaurador de monumentos (Barcelona, 1905-1988) ». V Encuentro Científico de la Academia del Partal, 26-28 de juny de 2015. Daroca (Zaragoza). Papeles del Partal, 8. Valencia: Academia del Partal.

• • LACUESTA CONTRERAS, Raquel (2017). «Models i referents internacionals en l’arquitectura i paisatge urbà noucentistes. Un exemple de síntesi: la Via Laietana de Barcelona». II Simposi Internacional sobre Noucentisme. Girona, 23-25 de març de 2017.

• • LACUESTA, Raquel (2018). «Una aposta decisiva de la Mancomunitat: respectar els monuments, monumentalitzar el camp». El Noucentisme: un nou discurs per al segle XXI. Actes del I Simposi Internacional sobre el Noucentisme. 2014. Barcelona i Sitges, 28-30 de novembre de 2014. Barcelona: Consorci del Patrimoni de Sitges – Generalitat de Catalunya – Diputació de Barcelona, p. 177-185.

• • LACUESTA, Raquel; BALAÑÀ, Francesc; CUSPINERA, Lluís (2018). Alexandre Soler i March. Arquitecte. Manresa: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de les Comarques Centrals.

• • LACUESTA, R.; CUSPINERA, L.; TARRÚS, J.; COMADIRA, N.; CASAMARTINA, J.; BALAÑÀ, F. (2006). Rafael Masó i Valentí. Arquitecte (1880-1935). Barcelona: Fundació “La Caixa”.

• • LACUESTA, Raquel; DE LLORENS, Josep I. (1998). Cèsar Martinell. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

• • LACUESTA, RAQUEL; GALCERÁN, MARGARITA (1993). «Arquitectura Funeraria en Cataluña: del Ochocientos al Noucentisme». Una Arquitectura para la Muerte. Actas I Encuentro Internacional sobre los Cementerios Contemporáneos (Sevilla. 4-7 de Junio de 1991). Sevilla: Junta de Andalucía. Consejería de Obras Públicas y Transportes.

• • LACUESTA, R.; GALCERÁN, M.; NADAL, M.; PUJOL, J. (2009). Classicisme i Modernisme en el Cementiri de Sant Andreu. Santpedor: F12 Serveis Editorials.

• • LACUESTA, R.; GALI, D.; MELICH, L.; SERRA, A-I. (2009). Catedrals del Vi. Arquitectura i Paisatge. Manresa: Angle Editorial. Fundació Caixa Manresa.

• • LACUESTA, Raquel; GALÍ, David (2011). «Cellers Cooperatius” i “Casa Masramon». Joies del Modernisme Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana SAU.

• • LACUESTA, Raquel; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antoni (marzo 1976). «Cèsar Martinell, activista del Noucentisme». Noucentisme: La Arquitectura y la Ciudad. Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo, 113. Barcelona: Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña y Baleares.

• • LACUESTA, Raquel; GONZÁLEZ TORAN, Xavier; CASALS, Lluís (2006). Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i Paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.

• • LACUESTA, Raquel; GONZÁLEZ TORAN, Xavier; CASALS, Lluís (2008). Ponts de la Província de Barcelona. Comunicacions i Paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.

• • LACUESTA CONTRERAS, Raquel; GONZÁLEZ TORAN, Xavier (2013). El modernisme perdut. La Barcelona antiga (I). Barcelona: Editorial Base.

• • LACUESTA CONTRERAS, Raquel; GONZÁLEZ TORAN, Xavier (2018). Eusebi Güell i Bacigalupi. Patrici de la Renaixença. Barcelona: Diputació de Barcelona.

• • LACUESTA CONTRERAS, R.; GONZÁLEZ TORAN, X, (2019). Eusebi Güell i Bacigalupi (1846-1918). Poder, catalanitat, cultura, art. Barcelona: Diputació de Barcelona.

• • LACUESTA, Raquel; PANYELLA, Vinyet; PUIGVERT, Joaquim Maria; VIDAL, Mercè; GONZÁLEZ, Xavier; URIZAR, Gabriela (2018). «Mapa d’arquitectura i paisatge urbà noucentistes». El Noucentisme: un nou discurs per al segle XXI. Actes del I Simposi Internacional sobre el Noucentisme. 2014. Barcelona i Sitges, 28-30 de novembre de 2014. Barcelona: Consorci del Patrimoni de Sitges – Generalitat de Catalunya – Diputació de Barcelona, p. 373-379.

• • LACUESTA, Raquel; PUIGVERT, Joaquim Maria; VIDAL I JANSÀ, Mercè (2020). «Models i referents internacionals en l’arquitectura i paisatge urbà noucentistes». Noucentismes. El Noucentisme català en el context cultural europeu. Jordi Falgàs i Joaquim M. Puigvert (Eds.). Girona: Documenta Universitaria, Universitat de Girona i Fundació Rafael Masó.

• • LAPLANA I PUY, Josep de C. (2009). Montserrat, Art i Història. Barcelona: Angle Editorial.

• • LAPLANA, Josep de C. (2016). «Sala Capitular de l’Abadia de Montserrat». Joies del Noucentisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana SLU, p. 186-187.

• • LAUNES VILLAGRASA, Joan (1995). «Santiago Costa Vaqué i Móra d’Ebre», Miscel·lània del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, núm. 10.

• • LEN, Lluís; PERARNAU, Jaume (2001). Mapes de Patrimoni Cultural. Sallent. Diputació de Barcelona.

• • LÓPEZ PERALES, R. (1975). Historia de Amposta. Tortosa-Amposta: Imprenta Cooperativa Gráfica Dertosense.

• • LLADONOSA i PUJOL, Josep (1974). Historia de la Diputació Provincial de Lleida. Lleida.

• • LLADONOSA i PUJOL, Josep (1991). Historia de Lleida. Lleida: Dilagro, S.A. Edicions.

• • Llicències d’obres. Arxiu Municipal de Blanes. 

• • LLINÀS, J.; MERINO, J. (1998). El patrimoni de la Selva. Inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Santa Coloma de Farners: Consell Comarcal de la Selva.

• • Llista d’arquitectes residents a Catalunya (1933). Barcelona: Associació d’Arquitectes de Catalunya.

• • «Lluís Bonet Garí: un segle d’arquitectura catalana» (1989, agost). AB: Arquitectes de Barcelona, 21, Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

• • LLUÍS I GINOVART; LACUESTA, R. et alii  (2005). Catàleg d’Edificis i Conjunts Urbans i Rurals de Caràcter Històric, Artístic i Ambiental de la Ciutat i el Municipi de Tortosa. Tortosa: Ajuntament de Tortosa.

• • MACIAS, Josep Maria (2011). «Joan Serra i Vilaró (1879-1969)». La nissaga catalana del món clàssic. Revista Auriga, p. 240-242. Barcelona.

• • MAÑÀ, Teresa (2007). Les biblioteques populars de la Mancomunitat de Catalunya. Barcelona: Diputació de Barcelona-Pagès Editors.

• • MANENT, Albert (2002). «Apunts sobre el noucentisme a Reus». Revista del Centre de Lectura, núm. 2, 2n. trimestre, p. 9.

• • MANENT I CISA, Marià (1975). El vel de Maia. Dietari de la Guerra Civil (1936-1939). Barcelona: Ediciones Destino.

• • MARCH BARBERA, Jordi (2003). «Catàleg de l’arquitectura noucentista de Reus». Dins: Arquitectura noucentista a Reus. Reus: Pragma.

• • MARQUÈS, J.M.; REIXACH, J. (1993). La parròquia de Santa Maria de Blanes. Blanes: Col·lecció Sant Feliu, 16.

• • MARQUÈS, S. et alii. (2013). La renovació de l’escola pública. De l’Empordà a Catalunya (1900-1939). Figueres-Girona.

• • MARTÍN MANZANO, Rafael (2012). «Santa Perpètua de Mogoda (1857-2012). Crònica del creixement industrial i de la transformació urbana». L’Ordit, núm. 5, p. 21-67.

• • MARTINELL, Cèsar (1933, maig). «Veinticinco años de arquitectura barcelonesa, 1903-1933». Barcelona Atracción, núm. 263.

• • MARTINELL, César (1975). Construcciones Agrarias en Cataluña. Barcelona: Colegio de Arquitectos de Cataluña y Baleares. La Gaya Ciencia. S.A.

• • MAS I PEINADO, Ricard (2002). Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Barcelona: Parsifal Edicions.

• • MASÓ, Rafael (1919). «Els ferros d’art d’en Ramon Cadenas». Nostres Arts. Suplement del Gironès, Full V. 11 desembre.

• • MASÓ I VALENTÍ, Rafael (1935, estiu). «Ràfecs». Revista de S’Agaró, núm. 1. Sant Feliu de Guíxols: Edicions S’Agaró.

• • MASSÓ CARBALLIDO, Jaume (1957). «Joan Serra i Vilaró i l’exploració de la muralla romana l’any 1949. Uns quants documents inèdits». Quaderns d’Història Tarraconense, XIII.

• • MASVIDAL I SALAVERT, Agustí; ALSINA I GIRALT, Joan (1988). Els molins del riu Ripoll. Sabadell: Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell.

• • MATAS I BALAGUER, J. (ed.) (1985). Emili Casas. Fotògraf. Àlbum de Reportatges. La Bisbal 1906-1947. La Bisbal d’Empordà: Ajuntament de la Bisbal d’Empordà, Arxiu Històric Comarcal de la Bisbal.

• • MATEU GIRAL, Jaume (2012). El castell del Remei: terra, aigua i cultura del vi a la plana de l’Urgell. Lleida: Pagès editors.

• • MAURI SERRA, J. (1954). Història de La Garriga. Barcelona: Gráficas Marina.

• • MEIX BOIRA, Loreto (2015, octubre). Santiago Costa, escultor (1895-1984). Editorial Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre. Impremta Anfigraf.

• • MIRALLES, Francesc (1990). L’època de les avantguardes 1917-1970. Història de l’Art Català. Volum VIII. Barcelona: Edicions 62.

• • MOLDOVEANU, Mihail (1995). S’Agaró. Ciutat jardí a la costa catalana. 1916-1996. Girona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona.

• • MOLÍ FRIGOLA, Montserrat (2009). «Notes per a una història del Jardí a la Selva. Del selvàtic de Sant Salvi de Cladells a la geometria de Pinya de Rosa». Quaderns de la Selva, 21, p. 149-164.

• • MOLINA, J.J. (2010). L’activitat balneària dels segles XIX i XX a Catalunya i Espanya. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.

• • MONER, Jeroni; PLA, Arcadi; RIERA, Josep (1981). «La masía. Historia y tipología de la casa rural catalana». 2c. Construcción de la ciudad, 17-18, p. 8-97.

• • MONTLLÓ BOLART, Jordi (2008): Mapa Patrimoni Cultural Vilafranca del Penedès. Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona

• • MORA VERGÉS, Antonio (blog) (2015, 4 d’abril). «Escoles públiques i casa del mestre. Palou (Granollers). Vallès Oriental. Catalunya». Conèixer Catalunya.

• • MORALES BENITO, Myriam et alt. (2011). «Manuel Mujica y el urbanismo novecentista en Cataluña, 1917-1927». Revista bibliográfica de Geografia y Ciencias Sociales, XVI.

• • MORENO MARTINEZ, P.L. (2013). «Rosa Sensat, la cultura material de l’escola i el material d’ensenyament». Temps d’Educació, 44, Universitat de Barcelona, p. 77-99.

• • MURILLO GALIMANY, Francesc (2011): Comunicació sobre l’evolució històrico-religiosa de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela en els darrers cent anys. [Valls]. http://sjoan.valls.arquebisbattarragona.cat.

• • NADAL, Lluís (1982). «Llums i ombres». Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme. Barcelona, p. 61-67.

• • NOGUERA, Josep; PEDRALS, Xavier (2001, estiu). «Imatges del Berguedà al segle XX. Evolució i transformació de la comarca». L’Erol, 69, p. 33.

• • Notes històriques de Figuerola. Commemoració del Mil·lenari de la primera notícia escrita (980-1980). (1980).

• • L’Obra de la Mancomunitat 1914-1923. (1923). Barcelona: Mancomunitat de Catalunya.

• • Oficina de Turisme de Caldes de Malavella. Escorxador. Ajuntament de Caldes de Malavella.

• • OLESTI TRILLES, J. (1991). Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: Ajuntament de Reus.

• • OLLÉ PINELL, A. (1951). «Santiago Marcos Urrutia». Anales y Boletín de los Museos de Arte de BarcelonaBarcelona, vol. IX, p. 223-227.

• • ORTOLL, Ernest; RIVERO, Núria; VÉLEZ, Pilar (2002). Catàleg d’escultura i medalles de Frederic Marès. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona.

• • PAGÈS SANTACANA, Mònica (2016). Alícia de Larrocha. Notas para un genio. Barcelona: Editorial Alba.

• • PALMADA AUGET, Guerau, et alii. (2005). El patrimoni del Pla de l’estany. Inventari històric i arquitectònic de la comarca. Banyoles: Consell Comarcal del Pla de l’estany.

• • PALMADA, Guerau; GALOFRÉ, Jordi (2007). «L’obra de Rafael Masó a Banyoles: de la destrucció a l’oblit». Revista de Girona, núm. 242, maig-juny, p. 31-35.

• • PANYELLA, Vinyet (1989). J. V. Foix i la idea catalana. Barcelona.

• • PANYELLA, Vinyet (1997). Cronologia del Noucentisme (Una eina). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Biblioteca Serra d’Or.

• • PANYELLA, Vinyet (2009). La fascinació per Grècia. Girona: Museu d’Art.

• • PANYELLA, Vinyet (2012). «Sitges noucentista, 1908-1936)». L’Amic de les Arts.

• • PANYELLA, Vinyet (coord.) (2018). El Noucentisme: un nou discurs per al segle XXI. Actes del I Simposi Internacional sobre el Noucentisme. 2014. Barcelona i Sitges, 28-30 de novembre de 2014. Barcelona: Consorci del Patrimoni de Sitges – Generalitat de Catalunya – Diputació de Barcelona.

• • PARCERISAS, P. (1998). Pelayo Martínez. Arquitecte (1898-1978). Terracota Museu de Terrissa i Ceràmica industrial de la Bisbal. Figueres: Ajuntament de Figueres i Consorci del Museu de l’Empordà.

• • Parcs i Jardins. Ajuntament de Barcelona. [w.110.bcn.cat/portal/site/Medi Ambient; consulta 15/XI/2014]

• • PARICIO I CASADEMONT, Ignacio; GINER OLCINA, Josep (1999). Informe de l’estat actual i els valors històrics de la Granja Soldevila. A Santa Perpètua de Mogoda. UPC – Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.

• • PASTOR, Alfred; BALAÑÀ, Francesc; MANUEL, Pere de; LACUESTA, Raquel (1985). Catàleg del patrimoni arquitectònic de Santa Coloma de Gramenet. Santa Coloma de Gramenet: Ajuntament.

• • Pat. Mapa – Arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.

• • Patrimoni.gencat. arquitectura. Sant Just Desvern. Generalitat de Catalunya.

• • Un patrimoni que es fa mirar. Sant Just Desvern (2003). Ajuntament de Sant Just Desvern.

• • PATXOT, Rafael (1952). Adéu a Catalunya. Guaitant enrera. Fulls de la vida d’un octogenari. Genève.

• • PERAN, M.; SUÁREZ, A.; VIDAL, M. (1994). El Noucentisme, un projecte de modernitat. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

• • PERAN, M.; SUÀREZ, A.; VIDAL, M. (Ed.). (1994). Noucentisme i ciutat. Barcelona: Electa, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

• • PÉREZ FARRIOLS, Joan; SOCORREGUT, J.; LASCURAIN, J.; FELIU, G.; FIERRO, J.; LACUESTA, R. (assessor.) (2014). Pla Especial Urbanístic de Protecció i Catàleg del Patrimoni Històric, Arquitectònic, Arqueològic i Ambiental de Martorell. Barcelona: Ajuntament de Martorell. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona.

• • PÉREZ, Xavier (2001). «Hijos de Rogelio Rojo, S.A.», Un Tomb. Coneix la nostra història.

• • PERICAS, José M.; BUSQUET, Tomàs [1929]. Clínica Mental de la Diputación de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona, Impremta Casa de Caritat.

• • PERMANYER, Lluís (1995). Biografia de la plaça de Catalunya. Barcelona: La Campana.

• • P.E.U. Catàleg del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Paisatgístic de Torelló (2011). Ajuntament de Torelló

• • PLA, Josep (1971). Guia de Catalunya. Barcelona: Edicions Destino.

• • Pla General d’Ordenació Urbana de Lleida (1999, març). Lleida: Ajuntament de Lleida.

• • PLADEVALL, Antoni; ABEL, Antoni (1993). «Ribes de Freser». Gran Geografia Comarcal de Catalunya (Osona i Ripollès), vol. 8. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 355-361.

• • PLANAS, Sílvia (1993). Camprodon. Girona: Diputació de Girona, Caixa de Girona.

• • «Poblat Nou de Pont de Suert. Colònia ENHER amb noms ribagorçans». (2019, estiu). Fulls de Ponent, 13. Lleida.

• • POCH, J. (2001). L’església de Sant Antoni de Vilamajor: 1798-2001. Servei d’Arxiu Municipal. Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, mecanoscrit.

• • PORCEL MUÑOZ, David (2012). 100 anys del Sindicat de Marçà. Text i videoclip. Web personal.

• • PORTA I BALANYÀ, Josep Maria (2000). Montblanc. Valls: Cossetània.

• • «Prou formigó: Salvem el Passeig Marítim de Sant Feliu de Guíxols». (2019). Change.org.

• • PUIG I CADAFALCH, Josep (1923). «La colonització grega. La colònia grega d’Empúries. El Museu emporità».Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, MCMXV-XX. Barcelona: IEC, p. 694-695.

• • PUIG i CADAFALCH, Josep (1927). La plaça de Catalunya. Barcelona: Llibreria Catalònia.

• • PUIG ROVIRA, Francesc Xavier (1978). Els Serra i la ceràmica d’art a Catalunya. Barcelona: Editorial Selecta.

• • PUIGDEMUNT, E. (2017). «Josep Morell, paisatges i cartells». Quaderns de la Revista de Girona, n. 190. Girona: Diputació de Girona.

• • PUIGDEMUNT, E. (2017). «Joaquim Claret: escultor i aquarel·lista». Art i artistes al Ripollès. Quaderns de la Revista de Girona, n. 190. Girona: Diputació de Girona, p. 42-43.

• • PUIGVERT, Joaquim M. (2003). Josep Danés i Torras, arquitecte. Una biografia professional. Olot: Ajuntament d’Olot.

• • PUIGVERT, Joaquim M. (2004). «L’arquitectura escolar noucentista en el món rural». Mestall. Butlletí de l’Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, n. 16.

• • PUIGVERT, Joaquim M. (2004). «La història de l’ensenyament a Catalunya al llarg del segle XX amb algunes referències malgratenques». Matinals. Quaderns d’Història Local, n. 2.

• • PUIGVERT, Joaquim M. (2005). «L’arquitectura escolar noucentista». Revista de Girona, 232, p. 85-91.

• • PUIGVERT, Joaquim M. (2006). «Les escoles de Jeroni Martorell de Vilobí d’Onyar: un exemple d’arquitectura escolar noucentista». Dins: Joaquim M. PUIGVERT, Josep PUJOL (ed.). Vilobí d’Onyar, art i societat. Els articles que han fet història. Vilobí d’Onyar: Ajuntament de Vilobí d’Onyar.

• • PUIGVERT, Joaquim M. (2007). «La alpinización del paisaje pirenaico». La Vanguardia-Cultura/s, 248 [21-III], p. 22-23.

• • PUIGVERT, Joaquim M. (2008). Josep Danés i Torras. Noucentisme i regionalisme arquitectònics. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

• • PUIGVERT, Joaquim M. (2010a). «La recerca de la masia com a ‘art nacional’. Josep Danés: la masia com a objecte d’estudi i com a font d’inspiració arquitectònica». Dins: Josep FONT; Montserrat SOLÀ (coords). La vida a pagès. El món perdut de les masies i les possessions de Catalunya i les Balears. L’Estudi de la Masia Catalana. Barcelona: La Magrana-Centre Excursionista de Catalunya, p. 60-69.

• • PUIGVERT, Joaquim M. (2010b). «Era arquitectura neoaranesa: ensai d’interpretacion». Dins: Pèir CÒTS. Miscellanèa en aumenatge a Melquíades Calzado de Castro. Arròs: Institut d’Estudis Aranesi, p. 459-473.

• • PUIGVERT, Joaquim M. (2010c). «Les fonts i els passeigs dels estiuejants». Revista de Girona, 262, p. 100-103.

• • PUIGVERT, Joaquim M. (2011). «Arquitectura noucentista per als nous usos socials de muntanya». Dins: Ramon RIPOLL (dir.), La casa al Pirineu. Evolució, arquitectura i restauració. Figueres: Brau Edicions, p. 42-51.

• • PUIGVERT, Joaquim M. (2014). «Construint la Catalunya ciutat dels noucentistes. L’obra pública de la Mancomunitat. Building the noucentistes Catalonia.city: the Public Works of the Mancomunitat». Dins: Jordi FALGÀS (ed.). Masó. Arquitectura pública durant la Mancomunitat. Public Architecture during the Mancomunitat. Girona: Fundació Rafael Masó, p. 20-51.

• • PUIGVERT, Joaquim M. (2015). «El agua y el ocio como terapia de salud. Las colonias de veraneo en la Catalunya interior». Dins: PUIGVERT, Joaquim M (ed.). Agua y Salud. Balnearios y Baños de mar, Madrid: Marcial Pons (en premsa).

• • PUIGVERT, J.M. (2016). «Torre de Josep M. Plana i Moreu». Joies del Noucentisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana SLU, p. 82-83.

• • PUIGVERT, J.M. (2016). «Vil·la Antònia». Joies del Noucentisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana SLU, p. 148-149.

• • PUIGVERT, J.M. (2016). «Casa Armengol». Joies del Noucentisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana SLU, p. 150-151.

• • PUIGVERT, J.M. (2016). «Torre Pons i Tusquets». Joies del Noucentisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana SLU, p. 160-161.

• • PUIGVERT, J.M. (2016). «Rambla i Monument a Narcís Monturiol». Joies del Noucentisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana SLU, p. 250-251.

• • PUIGVERT I SOLÀ, Joaquim Maria (2017). «Models i referents internacionals en l’arquitectura i paisatge urbà noucentistes. Josep Danés: arquitectura de muntanya i religiosa. La influència europea». II Simposi Internacional sobre Noucentisme. Girona, 23-25 de març de 2017.

• • PUIGVERT, J.M.; ESTEVE, I.; PUJOL, J.; GIL, R.M (2019). Jardins. Girona: Diputació de Girona / Obra Social “La Caixa” (Col·lecció Quaderns de la Revista de Girona).

• • PUIGVERT, J. M.; FIGUERAS, N. (coord.) (2018). Balnearios, veraneo y literatura. Agua y salud en la España contemporánea. Madrid: Marcial Pons.

• • PUIGVERT I SOLÀ, J. M.; LACUESTA, R.; FREIXES, C. (2016). L’arquitecte de capçalera. Bernardí Martorell i Puig en el centenari del Cementiri d’Olius (1916-2016). Barcelona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

• • PUJOL, Andreu (2013). Arquitectura Escolar Pública a Espanya: historiografia i història. Universitat de Girona: Treball de recerca de Màster.

• • PUJOL, Xevi (2019, 17 de maig). «Es recupera l’estat original de la Font de la Margarideta de Ribes». El Ripollès Digital.cat.

• • PUJOL SOLER, Carolina (s.d.). L’obra de Xavier Turull i Ventosa. L’arquitecte oblidat. ETSAB. UPC.

• • PUJOL I TORRES, J.; CLAVER I ROSO, M.; MARSÉ I FERRER, J.; VILAMALA I ALIGUER, I.; FIERRO I MACÍA, J.; LÓPEZ MULLOR, A.; LACUESTA, R. (dir.) (2010). Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Vilanova i la Geltrú. Barcelona: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona.

• • PUYOL TORRES, Carme (200?). «Sol i Mar, un edifici patrimoni de Salou». Diari de Tarragona, 25 d’agost.

• • QUEROL BARRERA, Baptista (1993). «L’Orfeó Montsià (Naixement, vida i mort).» Raïls, 2. Ulldecona.

• • RÀFOLS, Josep Francesc (1920, maig). «Envers una depuració de l’Arquitectura Catalana». Vell i Nou, núm. II.

• • RÀFOLS, J. F. (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña: desde la época romana hasta nuestros días. Barcelona: Millá, vol. III.

• • RÀFOLS, Josep Francesc (1960). «Despliegue brunelleschiano en el novecentismo catalán». Cuadernos de Arquitectura, núm. 40. Barcelona: Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña, p. 25-29.

• • RÀFOLS, Josep Francesc (1960b). «El arquitecto Folguera». Cuadernos de Arquitectura, núm. 41. Barcelona: Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña, p. 4-6.

• • REYES, A. (2000). «La construcció de les escoles de la vila (1916-1925)». La Vila.

• • REYES, A. (2017). «Notes sobre la capella de l’Esperança». Blanda, publicació de l’Arxiu Municipal de Blanes, 18. Blanes.

• • RIBAS PIERA, Manuel (1991). Jardins de Catalunya. Barcelona: Edicions 62.

• • RIBAS PIERA, Manuel (2004). Barcelona i la Catalunya-ciutat. Barcelona: Angle Editorial.

• • RIBERA, J. Eugenio (1914, novembre-desembre). Revista de obras públicas.

• • RIBERA, J. Eugenio (1914, desembre). Revista Ibérica.

• • RIBERA BERGÓS, Jordi (1994). Centenari Joan Bergós (1894-1994). Barcelona: Generalitat de Catalunya.

• • RIBERA BERGÓS, Jordi (2002). «Joan Bergós, arquitecte polifacètic. Qui fou i com pensava Joan Bergós». Dins David FERRER; Josep GÓMEZ (eds), Els arquitectes de Gaudí. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, p.132-143.

• • RICO, M.; ROIG, M. (2016). «L’obra arquitectònica de Bonaventura Bassegoda i Amigó a la vila del Masnou». La Roca de Xeix, núm. 30. Ajuntament del Masnou. Arxiu Històric Municipal.

• • RIU-BARRERA, Eduard (2018). «Josep Puig i Cadafalch i l’empresa arqueològica de J. Puig i Cadafalch. 1908-1923», dins AA.DD. Empúries, la gran empresa arqueològica de J. Puig i Cadafalch. 1908-1923. Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya.

• • ROCA, Francesc (1971). «Cebrià de Montoliu y la “Ciència Cívica”». Cuaderno de Arquitectura y Urbanismo, 80. Barcelona: Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña y Baleares.

• • ROCA, Francesc (1979). Política econòmica i territori a Catalunya, 1901-1939. Barcelona: Ketres Editora.

• • RODRÍGUEZ SAMANIEGO, C. (2006). Joaquim Claret, escultor de la Mediterrània. (Tesi doctoral inèdita). Barcelona: Universitat de Barcelona.

• • ROCA, Francesc (a cura de), (1993). Cebrià Montoliu (1873-1923). Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

• • ROHRER, Judith; SOLÀ-MORALES, Ignasi (1989). Josep Puig i Cadafalch: l’arquitectura entre la casa i la ciutat. Barcelona: Fundació La Caixa, COAC.

• • ROMERO, Txema (2009). «Bellaterra: una ciutat jardí entre el noucentisme i la modernitat». Arraona: revista d’història, núm. 32. Sabadell: Arxiu Històric de Sabadell, p. 138-154.

• • ROMEU I BISBE, Josep (1992). Història de Sant Julià de Vilatorta. Vic: EUMO editorial.

• • ROMEU, Imma; BAS, Damià; BRIONES, Manel (2007). Vilassar de Mar portes endins. Vilassar de Mar: Ajuntament.

• • ROSSELL, Sibina [Francesc ROCA] (1976, març). «Introducción. Esquemas y preguntas sobre la arquitectura del Nou-cents». Noucentisme: La Arquitectura y la Ciudad. Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo, núm. 113. Barcelona: Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña y Baleares, p. 11-18.

• • ROSSELLÓ I RAVENTÓS, Joan; MARSÉ I FERRER, Pere (1985). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú. Aprovat per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona l’any 1987.

• • ROSSELLÓ I RAVENTÓS, Joan (1989). «L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès». Miscel·lània Penedesenca, p. 436.

• • ROSSELLÓ, J.; SOLER, J.; MARSÉ, P. (1992): Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca del Penedès; Fundació Caixa Penedès

• • ROSSELLÓ, M. (2009). «La sagrada imatge del Vilar. El mirador de Blanes». Santuaris de Catalunya, una geografia dels llocs sagrats. Barcelona: Departament d’Innovació, Coneixement i Empresa.

• • ROVIRA I GIMENO, Josep M. (1976). Francesc Folguera, arquitecto. Barcelona: Arxiu Històric del COAC, estudi inèdit.

• • ROVIRA I GIMENO, Josep M. (1976, març). «Raimon Duran y Reynals o la soledad de un corredor de fondo». Noucentisme: La Arquitectura y la Ciudad. Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo, núm. 113. Barcelona: Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña y Baleares, p. 67-68.

• • ROVIRA I GIMENO, Josep M. (1987). La arquitectura catalana de la modernidad. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya.

• • ROYO ABELLÓ, Fina; ROYO ABELLÓ, Joaquim; PÀMPOLS GIMENO, Maria Pau; SALCEDO DEL MORAL, Ignasi; LACUESTA, Raquel (dir.) (1995-1998). Inventari d’Elements d’Interès del Patrimoni Històrico-Arquitectònic i Ambiental del municipi del Prat de Llobregat. Barcelona: Ajuntament del Prat de Llobregat. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona.

• • ROYO ABELLÓ, Fina; ROYO ABELLÓ, Joaquim, et alii (2004): Pla Especial i Catàleg de Protecció del Patrimoni Arquitectònic del Prat de Llobregat. Ajuntament del Prat de Llobregat.

• • ROYO ABELLÓ, Fina; ROYO ABELLÓ, Joaquim;. CALPE, Roser; LACUESTA, Raquel (dir.) (2006). Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Sant Vicenç dels Horts. Barcelona: Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona.

• • ROYO ABELLÓ, Fina; ROYO ABELLÓ, Joaquim; COSTA VENTURA, Eulàlia; SÁIZ CALVÓ, Sílvia; CAIXAL MATA, Àlvar; LÓPEZ MULLOR, Albert; VILAMALA I ALIGUER, Imma (coord.); LACUESTA, Raquel (dir.) (2010). Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Castellar del Vallès. Barcelona: Ajuntament de Castellar del Vallès. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona.

• • RUBIÓ I TUDURÍ, Nicolás Ma. (1966). «El arquitecto Duran Reynals, artista clásico». Cuadernos de Arquitectura, núm. 65. Barcelona: Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña y Baleares, p. 41-44.

• • RUCABADO FRANQUESA, Narcís (1999). «Un barri de Sarrià. Les cases barates del CADCI. Testimoni d’un projecte que va malmetre la Guerra Civil 1936-1939». La Veu de Sarrià, núm. 134 i 135.

• • RUCABADO FRANQUESA, Narcís (2009). «La Caseta i l’Hortet». Crònica de Sarrià, núm. 6, abril 2009, p. 25-170.

• • RUIZ DE GUINEA, J. A.; MOLET PETIT, J.; LACUESTA, R. (dir.) (1997). Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Barcelona: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local i Oficina de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona.

• • RUMBO SOLER, Albert; SOCA TORRES, Isaac (2001). Mapes de Patrimoni Cultural. Berga. Diputació de Barcelona.

• • La ruta del suro. Oficina de Turisme de Cassà de la Selva.

• • SACS, Joan (1926). A. Puig Gairalt. Barcelona: Ed. Quatre Coses.

• • SACS, Joan (1930, gener). «La novíssima arquitectura acadèmica d’Adolf Florensa». Gaseta de les Arts, arquitectura, escultura, pintura, bells oficis, cinema, 14, p. 1-5. Barcelona.

• • SAEZ LLORCA, Carles; CAMPRUBÍ, Melitó; et alii (1982): Catàleg dels Elements d’Interès Històric-Artístic i Arquitectònic de Lleida. Lleida: Ajuntament de Lleida. 1982.

• • SAGARRA, J.M.; PLA, J.; FOLGUERA, F.; SOLDEVILA, C.; ARIAS, J. (1949). S’Agaró. XXI Aniversario. Barcelona: Ediciones S’Agaró.

• • SALA, J. (2013). «Can Joanetes». Interiors. Revista de Girona, núm. 279, p. 94-95.

• • SALCEDO MILIANI, Antonio (1997). Julio Antonio. 1889-1919. Escultor. Barcelona: Diputació de Tarragona i Museu d’Art Modern.

• • SALES MASFERRER, Jordi (1971). La Roca del Vallès. Monografia històrica. Barcelona.

• • SALMERON i BOSCH, Carles (1989). El Tren del Delta de l’Ebre: història del ferrocarril Tortosa – La Cava. Barcelona: Generalitat de Catalunya-Terminus.

• • SANGRÀ BOLADERES, Antoni (2014). El pintor Agustí Ferrer Pino (1884-1960). Tesi inèdita. Universitat de Barcelona.

• • SARIÓ GRAU, Àngels (2002). «Setanta-vuit anys d’Orfeó a Ulldecona». Raïls, 18. Ulldecona.

• • SERRA ROTÉS, Rosa (1988). «La ciutat al segle XIX i als primers anys del XX». L’Erol, 25, p. 99-111.

• • SERRA, R. (2010). «Les colònies industrials i les lleis de colonització». L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, p. 10-12.

• • SERRA MALLA, J.; LLEONART, I.; FONT, F.; FIERRO, J.; LACUESTA, R. (assessor.) (2014). Pla Especial Urbanístic de Protecció i Catàleg del Patrimoni Històric, Arquitectònic, Arqueològic i Ambiental d’Arenys de Munt. Barcelona: Ajuntament d’Arenys de Munt. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona.

• • SERRA I TEIXIDÓ, Jordi (2016). «Casa Emili Sacanella». Joies del Noucentisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana SLU, p. 154-155.

• • SERRA I TEIXIDÓ, Jordi (2016b). «Casa Sansalvador». Joies del Noucentisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana SLU, p. 152-153.

• • SERRA i TEIXIDOR, Jordi (2016). «Escola Joan Benet i Petit». Joies del Noucentisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana SLU, p. 222-223.

• • SERRA, Jaume; VIRÓS, Lluís. (2013). «Els Comtals, la colònia industrial de Manresa». Dovella. Revista del Centre d’Estudis del Bages, núm. 12.

• • SIERRA, L. (2003). «La fuente bombardeada». El País, 5 d’abril.

• • SITJAR, Josep (2014). Núria. El santuari del Pirineu. Sant Vicenç de Castellet: Farell.

• • SERRA ROTÉS, Rosa (1988). «La ciutat al segle XIX i als primers anys del XX». L’Erol, 25, p. 99-111.

• • SOCIAS, Immaculada (2003). «Les pintures itinerants: la sala del Vigatà a Vil·la Casals de Sant Salvador», dins MERCADER, LAURA (comissària): Pau Casals en l’escenari de l’art. La col·lecció de Vi·la Casals. Barcelona: Fundació La Caixa.

• • SOLÀ, Fortià (1952). Història de Núria. Barcelona: Editorial Estel.

• • SOLÀ, P. (1988): «El Casino Llagosterenc, de la Primera Dictadura a la guerra civil». Revista de Girona, núm. 128, p. 12-25.

• • SOLÀ-MORALES, Ignasi de (1976, març): «Sobre Noucentime y Arquitectura. Notas para una historia de la arquitectura moderna en Cataluña (1909-1917)». Noucentisme: La Arquitectura y la Ciudad. Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo, núm. 113. Barcelona: Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña y Baleares, p. 19-34.

• • SOLÀ-MORALES, Ignasi de (1980). Eclecticismo y Vanguardia. El caso de la Arquitectura Moderna en Catalunya. Barcelona: Gustavo Gili.

• • SOLÀ-MORALES, Ignasi de (1986). Arquitectura balneària a Catalunya. Barcelona: Cambra Oficial de la Propietat Urbana-Generalitat de Catalunya.

• • SOLÀ-MORALES, Ignasi de (1990). Jujol. Barcelona: Polígrafa.

• • SOLÀ-MORALES, Manuel de; RIBAS PIERA, Manuel; BOHIGAS, Oriol (1998). Adolf Florensa. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

• • SOLDEVILA, Carles (1926). «Full de dietari. Això és la tardor», La Publicitat [23-IX]

• • SOLDEVILA, Carles (1934). D’Ací i d’Allà . Núm. 176. Barcelona, març de 1934, p. 4-13.

• • SOLDEVILA MOLIST, Jaume (dir.) (1998). Aiguafreda 1.100 anys d’història. Aiguafreda: Ajuntament d’Aiguafreda.

• • SOLÉ I SABATÉ, Josep M. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua.

• • SORIANO-MONTAGUT, Miquel Àngel (2011). Joan Bergós i Massó i l’arquitectura industrial i ramadera. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya, Escola Politècnica d’Edificació de Barcelona. Projecte Final de Grau.

• • SOSTRES MALUQUER, J. M. (1964, agost). «El contorn noucentista en l’obra de Rafael Masó». Serra d’Or, núm. 8, p. 499-501.

• • SUÀREZ, Alícia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Tradició i modernitat. Barcelona: PAM. Curial.

• • SUBIRANA, J. (2012). Anàlisi del fenomen turístic a Ripoll durant el període 1907-1936, a través de revistes històriques de la vila. (TFM) Girona: Universitat de Girona.

• • SUREDA PONS, Joan (1993). Torres Garcia. La fascinació pel clàssic. Barcelona: Caixa Terrassa. Lunwerg.

• • SURINYACH, Miquel (1981). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Vic. Vic: Ajuntament.

• • SURINYACH, Miquel (1985). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic al Centre Històric de Vic. Vic: Ajuntament de Vic.

• • SURINYAC I PLA, Miquel (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d’interès del terme municipal de Centelles. Centelles: Ajuntament de Centelles.

• • TARRAGÓ, MARIA (1974, juliol). «Pere Benavent i de Barberà, arquitecte». Revista del Centre de Lectura de Reus, núm. 260, p. 1577-1581.

• • TARRÚS, Joan (1982). «Duran Reynals: clàssic i eclèctic». Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme, núm. 150, p. 31-34.

• • TARRÚS, J.; COMADIRA, N. (1996). Rafael Masó, arquitecte noucentista. Barcelona: Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, Lunwerg Editores S.A.

• • TATJER, Mercè (1998). «Los orígenes de la vivienda social en Barcelona». Dins: Horacio CAPEL; Paul-André LINTEAU (dirs.). Barcelona-Montréal. Desarrollo urbano comparado / Développement urbain comparé. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, p. 413-433.

• • TATJER, Mercè (2018, 24 de juliol). Cent anys de cases per a militars a Barcelona. https://www.favb.cat/articlescarrer/cent-anys-de-cases-militars-barcelona.

• • TAULÉ ESTRUCH, Jordi (2007). La casa Pere Company i l’obra de Puig i Cadafalch. Tesi. Barcelona: UPC – Universitat Politècnica de Catalunya.

• • Terramar. Publicació quinzenal d’Art, Lletres i Deports.

• • TOMAS, Cersco; ARCADI, Roser (2013). «Les germanes Vilardaga». La Vall de Vidre, núm. 217, p. 8-9.

• • TORAN, Rosa (2017). Història contemporània del Masnou. El Masnou: Ajuntament. Arxiu Municipal.

• • TORNER I PLANELL, Jordi; CALDERER, Joaquim; TARRATS, Francesc (eds.) (1994). Revelar el passat. Homenatge a Joan Serra i Vilaró en el XXV aniversari de la seva mort. Solsona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.

• • TRIADÓ, Joan Ramon; BARRAL ALTET, Xavier (1999). Art de Catalunya 5. Arquitectura religiosa moderna i contemporània. Barcelona: Edicions L’Isar.

• • URBANO, Judit (2013). Eclecticisme i Arquitectura. August Font i Carreras (1845-1924). Barcelona: Editorial Dux, p. 30.

• • USANDIZAGA, Manuel (1970). «Victor Conill Montobbio (1886-1970)». Anales de Medicina, vol. L, n. 200, p. 297-305. Barcelona.

• • USANDIZAGA, M.; CUCHI, A.; MURILLO, F.; ROCA, S.; RODRÍGUEZ, P.; GIORI, P. (2015). Josep Maria Vives Castellet, arquitecte. Valls: Institut d’Estudis Vallencs / Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Tarragona.

• • VALL-LLOSADA, Tristana; VERDAGUER, Gerard; LACUESTA, Raquel (dir.) (2002-2003). Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Torelló. Barcelona: Ajuntament de Torelló. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona.

• • La Vanguardia.

• • VERDAGUER I CABALLÉ, Joaquim (2018). «Mosaics i relleus als carrers de Terrassa», 7 de juliol.

• • VERGÉS i TEJERO, Arnau (2019): «L’Eixample Malagrida d’Olot. La força d’un meandre». Serra d’Or, 217, p. 17-21.

• • VIDAL i JANSÀ, Mercè (2001). «Noucentisme i arts plàstiques. Xavier Nogués i la seva aportació a l’arquitectura de Cèsar Martinell». Cèsar Martinell i la seva època. Jornades Martinellianes. 26, 27 i 28 de juliol de 1991. Tarragona: Fundació Universitària Catalana d’Estiu – Diputació de Tarragona – Associació Cultural Cèsar Martinell, p. 75-104.

• • VIDAL i JANSÀ, Mercè (2003). «Nicolau Maria Rubió i Tudurí i l’art del jardí en el noucentisme». Els Rubió. Una nissaga d’intel·lectuals. Barcelona: Angle, N.M.A.R.T, p. 99-102.

• • VIDAL i JANSÀ, Mercè (2005a). Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat (1826-1936). De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

• • VIDAL i JANSÀ, Mercè (2005b). Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d’Esplugues de Llobregat [nucli antic]. Ajuntament d’Esplugues de Llobregat.

• • VIDAL, Mercè (2011). «El Neobrunelleschianisme o el noucentisme florentí a Catalunya». Patrimoni de Catalunya Monumental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. S.A.U.

• • VIDAL i JANSÀ, Mercè (2013). «L’ideal clàssic en l’arquitectura catalana (1912-1930)». Dins: RODRIGUEZ SAMANIEGO, Cristina; EGEA, Jorge (ed.). Diàlegs amb l’Antiguitat. El clàssic com a referent en l’art i la cultura contemporànies. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, p. 109-128.

• • VIDAL i JANSÀ, Mercè (2014a). «A la recerca d’una identitat en els productes. Noucentisme i política cultural», dins CALVERA, Anna (Coord.). La formació del sistema disseny Barcelona (1914-2014), un camí de modernitat. Assaig d’història local. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, p. 87-103.

• • VIDAL i JANSÀ, Mercè (2014b). «La Catalunya-Ciutat en la formulació noucentista». Revista Medi Ambient. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.

• • VIDAL i JANSÀ, Mercè (2014c). Enric Prat de la Riba i les arts. Recull epistolar 1911-1916. Girona: Curbet Edicions.

• • VIDAL i JANSÀ, Mercè (dir.) (2016). Joies del Noucentisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

• • VIDAL i JANSÀ, Mercè (2016). «Casa Pich i Pon». Joies del Noucentisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana SLU, p. 56-57.

• • VIDAL i JANSÀ, Mercè (2016). «Torre Godó». Joies del Noucentisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana SLU, p. 64-69.

• • VIDAL i JANSÀ, Mercè (2016). «Torre Solanas». Joies del Noucentisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana SLU, p. 74-79.

• • VIDAL i JANSÀ, Mercè (2016). «Can Soliguer». Joies del Noucentisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana SLU, p. 88-91.

• • VIDAL i JANSÀ, Mercè (2016). «Mas Rusquelles». Joies del Noucentisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana SLU, p. 92-95.

• • VIDAL i JANSÀ, Mercè (2016). «Torre Amatller». Joies del Noucentisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana SLU, p. 98-103.

• • VIDAL i JANSÀ, Mercè (2016). «Torre Fontanills». Joies del Noucentisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana SLU, p. 128-131.

• • VIDAL i JANSÀ, Mercè (2016). «Mas Tecla Sala i Capella Oratori». Joies del Noucentisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana SLU, p. 162-167.

• • VIDAL i JANSÀ, Mercè (2016). «Escola la Farigola de Vallcarca». Joies del Noucentisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana SLU, p. 190-193.

• • VIDAL i JANSÀ, Mercè (2016). «Grup Escolar Ramon Llull». Joies del Noucentisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana SLU, p. 194-197.

• • VIDAL i JANSÀ, Mercè (2016). «Grup Escolar Pere Vila». Joies del Noucentisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana SLU, p. 198-201.

• • VIDAL, Mercè (2016, febrer). «Les cartes de l’escultor Enric Casanovas». Serra d’Or, 674, p. 44-46.

• • VIDAL I JANSÀ, Mercè (2017). «Models i referents internacionals en l’arquitectura i paisatge urbà noucentistes. Progrés i tradició en el Noucentisme català». II Simposi Internacional sobre Noucentisme. Girona, 23-25 de març de 2017.

• • VIDAL i JANSÀ, Mercè (2018a). «Resum de la Sessió 3. La institucionalització cultural de Catalunya». El Noucentisme: un nou discurs per al segle XXI. Actes del I Simposi Internacional sobre el Noucentisme. 2014. Barcelona i Sitges, 28-30 de novembre de 2014. Barcelona: Consorci del Patrimoni de Sitges – Generalitat de Catalunya – Diputació de Barcelona, p. 199-201.

• • VIDAL i JANSÀ, Mercè (2018b). «L’art del jardí: un compendi d’elements clau de l’estètica del nou-cents». El Noucentisme: un nou discurs per al segle XXI. Actes del I Simposi Internacional sobre el Noucentisme. 2014. Barcelona i Sitges, 28-30 de novembre de 2014. Barcelona: Consorci del Patrimoni de Sitges – Generalitat de Catalunya – Diputació de Barcelona, p. 311-322.

• • VIDAL I JANSÀ, Mercè (2018c). «Villa Teresita, Casa Avelino Montegnegro». La Casa Noucentista: Arquitectura unifamiliar a Catalunya (1913-1932). Girona: Fundació Rafael Masó – Úrsula Llibres, p. 184-191.

• • VIDAL I JANSÀ, Mercè (2019). Barcelona Racionalista. El GATCPAC i les avantguardes dels anys 1920-1930. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Paisatge Urbà.

• • VIDAL, Mercè; PANYELLA, Vinyet (2013). Joaquim Folch i Torres, El Cau Ferrat i la museïtzació del Modernisme. Girona: Curbet Edicions.

• • VILA SAN JUAN, Pablo (1968). «El arquitecto Folguera». La Vanguardia, 27 de juliol.

• • VILÀ I TORNOS, Frederic; CAMPRUBÍ, Melitó; CERVERA, Elena (1991). Francisco Clavera Armenteros. Lleida: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

• • VILÀ TORNOS, Frederic; RODRÍGUEZ PADILLA, Xavier (2009). Estudi Previ del Catàleg i Inventari dels elements d’interès històric, artístic i arquitectònic de la ciutat de Lleida.

• • Vilanova del Camí (1997). Barcelona: Viena & Columna

• • VILANOVA i OMEDAS, Antoni, et alii. (2012). Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic, Arqueològic, Paleontològic, Geològic i Paisatgístic de Manresa (PEUM: revisió). Ajuntament de Manresa.

• • VIRELLA I BLODA, Albert (1949). Vilanova i la Geltrú, imatges de la ciutat i de la comarca. Vilanova i la Geltrú: Joan Rius, p. 138.

• • VIRGILI BERTRAN, M. Elena (1990). «El monument als Herois de 1811». Butlletí del Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona, núm. 7. Tarragona.

• • VIVANCO RIOFRÍO, E. (1989). Texto y contexto de Cadaqués: historia, teoria y práctica de arquitectura de un pueblo singular. Tesi.UPC.

• • VIVES I NOGUERA, Eduard (1996). Joaquín Torres-García: entre Mont d’Or i Mon Repòs (1912-1918). Terrassa: Terme.

• • VULART, Agustí (2005). «Guerau de Liost: Sant Marçal i Viladrau». Monografies del Montseny, 20, p. 79-87.

• • ZAMORA, Jaume Enric (2005), «Joan Mirambell i Ferran: un dissenyador de jardins oblidat». Monografies del Montseny, 23, p. 75-87.
  • www.bcn.cat/artpublic