EL PROJECTE

Un repte per al coneixement del Noucentisme

La idea de representar sobre un Mapa els elements arquitectònics i paisatgístics que integren el patrimoni noucentista de Catalunya va sorgir del fet de constatar que, tot i la nombrosa producció que s’havia generat durant les tres primeres dècades del segle XX, no existia un catàleg sistematitzat, a la manera dels que existeixen de les obres romàniques, gòtiques o modernistes, que recollís el més exhaustivament possible aquells elements. Això no obstant, l’arquitectura i els espais urbans i rurals de creació noucentista conformen trets característics del paisatge construït de molts pobles i ciutats, de manera que difícilment no s’hi puguin trobar amb alguna o altra de les diferents manifestacions estilístiques o funcionals que es van desenvolupar durant el Noucentisme.

Aquesta va ser l’època de la construcció de grans equipaments arreu, com cases consistorials, escorxadors, mercats, biblioteques, escoles, centres assistencials, museus, correus i telègrafs, telefòniques, fonts públiques… I també l’època dels cellers cooperatius, dels centres socials i recreatius, de les urbanitzacions d’estiueig i de les cases barates, de la urbanització de carrers, places, parcs i passeigs, i dels projectes de ciutat jardí… Gairebé tots els arquitectes titulats a la fi del segle XIX i durant els primers vint anys del segle XX van participar d’aquesta embranzida constructiva i hi van aportar projectes molt diversos, ja fos a través del programa i l’estètica orientada per la Mancomunitat de Catalunya –és el cas dels edificis públics–; de l’impuls d’associacions com la Societat Cívica Ciutat Jardí, que a través de Cebrià de Montoliu va introduir i definir a Catalunya les noves propostes de barris burgesos i obrers que s’havien anat implantant a Anglaterra i Alemanya; o bé, des de l’exercici lliure de la professió i, per tant, des de la pròpia creativitat. Arquitectes, en la majoria dels casos, que es van implicar de ple en el projecte noucentista, no només amb una producció arquitectònica i urbanística, sinó també amb valuoses aportacions teòriques i recerques històriques, artístiques i constructives que van anar omplint el buit cultural del país. La dimensió divulgativa i pedagògica estava en la base del seu compromís vers la societat del moment, i és per aquests motius que la confecció del Mapa es feia necessari com a testimoni de les seves aportacions.

Si bé existeixen força publicacions sobre el Noucentisme1, tractat des de diferents punts de vista –filosòfic, literari, educatiu, artístic, i també arquitectònic i urbanístic–, com també monografies de personatges que li van donar contingut i forma, el Mapa serveix per compendiar en un sol document el gran nombre d’elements noucentistes construïts arreu. S’han obviat, però, els elements d’arquitectura monumentalista afrancesada, malgrat que hi ha una petita representació en determinades ciutats, com ara Barcelona, amb alguna de les aportacions de la Via Laietana. El motiu ha estat no interferir en el fil conductor d’una arquitectura o un urbanisme que respon als plantejaments més genuïns i primerencs de l’ideari noucentista.

Descripció del Projecte

L’elaboració del Mapa d’arquitectura i paisatge urbà noucentistes té la finalitat de visionar el què i el com es va arribar a fer a Catalunya durant el període del Noucentisme; en aquella Catalunya-ciutat que es va projectar i conformar amb esperit cívic. És ben cert que les eines per conèixer i fer coneixedores aquelles realitzacions requereixen d’inventaris i catàlegs envers un patrimoni sovint ignorat o poc valorat davant la inflació de guies, itineraris i publicacions dedicats al Modernisme. Com historiadors, reclamem l’atenció per aquest patrimoni noucentista i per aquell paisatge urbà que no queda reclòs al simple edifici, sinó que abasta un camp molt més ampli: fonts, monuments, places, passeigs, parcs, jardins… I ho hem fet a través d’un mitjà més en sintonia amb la cultura visual d’avui, un web on s’ubiquen els elements fins ara analitzats sobre el mapa actual de Catalunya, per tenir una nova percepció del territori en el qual es va actuar.

En aquest sentit, hem establert un marc cronològic que s’inicia aproximadament vers 1912-1913 i que arriba fins a uns anys després de la Guerra Civil, ja que es donen certes pervivències. Som conscients que marcar l’inici de l’arquitectura i l’urbanisme noucentistes el 1912 pot entrar en conflicte amb les cronologies universalment acceptades del Modernisme, però es donen circumstàncies en què la barrera –almenys l’estilística– és molt subtil, ja que els mateixos arquitectes de l’època van realitzar les seves produccions en un estil i l’altre, sobretot al llarg de la dècada de 1910 i l’inici de 1920. D’aquí que apareguin al Mapa alguns elements que participen d’un eclecticisme entre els dos estils i dels pressupòsits culturals del moviment noucentista.

Pel que fa als grups tipològics, la varietat que trobem en el repertori de l’arquitectura noucentista respon a dos factors: d’una banda, existeixen aquelles construccions i elements urbans tradicionals definits per la seva pròpia funció, i de l’altra, apareixen nous tipus com a conseqüència dels avenços tecnològics o de la implantació de mesures educatives, culturals, socials o higienistes noves, com ara els edificis de correus o els grups escolars o els escorxadors. El mateix podem dir de l’aparició de ciutats jardí o grups urbans de cases barates.

Al Mapa s’han representat aquestes tipologies en cinc grans grups, i cadascun d’ells inclou diverses subtipologies:

  1. Arquitectura residencial
    • Habitatge unifamiliar (casa; torre; vil·la; xalet; palau)
    • Habitatge plurifamiliar
    • Casa d’estiueig
    • Barriades obreres
    • Cases barates
    • Arquitectura rural
  2. Urbanisme i espais públics
    • Espai públic (bulevards, carrers, passeigs, places)
    • Jardí públic
    • Jardí privat
    • Mobiliari urbà (elements singulars, escultures, fanals, fonts, monuments commemoratius, ponts)
    • Parc públic
    • Parc privat
    • Urbanització d’estiueig
    • Ciutat jardí
  3. Arquitectura productiva
    • Arquitectura agrària (cellers, destil·leries, molins d’oli)
    • Arquitectura industrial (fàbriques, farineres, molins bataners, molins drapers)
    • Comerç i serveis (hotels, centres cívics, teatres, cinemes, bars, restaurants, caixes de pensions, bancs)
  4. Equipaments
    • Arquitectura pública (ajuntaments, escoles, biblioteques, mercats, correus, escorxadors, museus)
    • Arquitectura escolar
    • Arquitectura assistencial (hospitals, clíniques, residències, balnearis)
    • Centre cultural i recreatiu (casinos, sales d’exposicions, ateneus, casals polítics, centres culturals i socials dels sindicats)
    • Arquitectura funerària
    • Obra d’enginyeria
  5. Arquitecura religiosa

S’ha fet una selecció d’edificis i/o elements urbans en relació al paisatge noucentista, i de cadascun d’ells se n’ha elaborat la fitxa corresponent, amb dotze camps que inclouen les dades d’identificació, una breu descripció, la bibliografia bàsica i un enllaç amb Street View, que permet visitar l’element in situ, amb panoràmiques a nivell de carrer que ajuden a contextualitzar-lo. Les fitxes s’il·lustren també amb fotografies, realitzades pels autors de la web o extretes de la bibliografia. Si bé aquest és un projecte divulgatiu, sense finalitat comercial, en tots els casos se cita l’origen de les imatges, per respectar-ne els drets d’autoria. En tot cas, per a qualsevol modificació o reclamació, si us plau, contacteu amb els responsables del manteniment de la web: (mapaarquitecturanoucentisme@gmail.com).

Per l’oportunitat que ofereix a l’usuari descobrir i aprofundir en el seu coneixement, creiem que el Mapa d’arquitectura i paisatge urbà noucentistes pot esdevenir una eina divulgativa de primer ordre per difondre i valorar el patrimoni noucentista. Altrament, a través d’una bibliografia actualitzada s’obre un ventall suggeridor per a futurs estudis. A la vegada, hom pot completar o iniciar catàlegs de patrimoni; promoure la conservació i la restauració, i, el que és primordial, actuar sobre la protecció d’aquest patrimoni, malgrat que ha estat desvirtuat amb intervencions de rehabilitació poc respectuoses o, simplement, ha desaparegut. Respecte això, s’han inclòs al Mapa els nivells de protecció dels que actualment gaudeixen els elements que s’hi han incorporat i els que s’hi aniran incorporant, relatius a les categories de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) o Béns de Protecció Urbanística (BPU) inclosos en catàlegs i plans especials de protecció municipals, unes dades que serveixen per constatar la valoració general existent envers aquest patrimoni i cridar l’atenció sobre les mancances que s’observin.

Contingut del WEB

La web ofereix la possibilitat de consultar els elements del mapa en cinc vistes diferents:

  • General
  • Per autors
  • Per dates
  • Per tipologies
  • Per comarques

Gràcies a la icona Satèl·lit, cada una d’aquestes cinc vistes es poden contemplar amb un fons de mapa o de satèl·lit. A més, en obrir la llegenda llegenda, es poden activar i desactivar les capes en què s’organitza el mapa, per tal de veure diferents seleccions dels elements. També és possible realitzar recerques d’elements gràcies al buscador buscador que apareix en expandir el mapa a tota pantalla expandir. El Mapa es pot imprimir, així com compartir en les xarxes socials, cosa que n’afavoreix la difusió.

Finalment, cal assenyalar que aquest Mapa d’arquitectura i paisatge urbà noucentistes és una eina dinàmica, en permanent procés d’actualització. En el moment de la seva posada en marxa, coincidint amb el I Simposi Internacional sobre el Noucentisme 2014, celebrat a Barcelona i Sitges a final de novembre de 2014, arrencà amb 388 fitxes i 689 fotografies, d’obres de 93 autors, de 22 tipologies diferents, repartides en 101 municipis i 34 comarques catalanes. En la revisió actual (març de 2016), se n’han afegit de noves, fins arribar a 585 fitxes i 1.514 fotografies, d’obres de 24 tipologies diferents, repartides en 123 municipis de 35 comarques. El nombre d’autors amb obra representada ha augmentat fins els 139, a més de 94 obres d’autoria desconeguda. Els autors amb més obra representada són Rafael Masó i Valentí (64), Ramon Puig i Gairalt (34), Josep Danés Torras (20), Manuel Joaquim Raspall i Mayol (18), Jeroni Martorell i Terrats (17), Cèsar Martinell i Brunet (16), Nicolau Maria Rubió i Tudurí (14), Josep Maria Pericas i Morros (12), Josep Goday i Casals (11), Eduard Maria Balcells i Buïgas (8), Adolf Florensa i Ferrer (8), Joan Baptista Serra de Martínez (7), Ricard Giralt i Casadesús (7) i Gabriel Borrell i Cardona (7).

La intenció de l’equip redactor és anar ampliant el contingut del mapa de manera regular, fins a obtenir el panorama més exhaustiu possible de l’arquitectura i l’urbanisme noucentistes. D’altra banda, s’està procedint també a elaborar l’edició del llibre imprès, amb una selecció de les fitxes més significatives del mapa.

L’equip redactor del mapa és integrat per Raquel Lacuesta, Vinyet Panyella, Joaquim M. Puigvert i Mercè Vidal. L’elaboració ha anat a càrrec de Xavier González Toran, que ha generat el mapa, i de Gabriela Urizar Olate, que ha dissenyat i programat la web.

Barcelona, 29 de novembre de 2014 (revisat i ampliat el març de 2016).

Addenda

La darrera etapa de la confecció del Mapa d’Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes s’ha executat entre els anys 2017 i 2020. Actualment, el Mapa conté 1.028 fitxes il·lustrades amb un total de 2.606 imatges i documentades amb un total de 617 referències bibliogràfiques. D’aquests elements noucentistes, 507 tenen protecció: 15 BCIN, 412 BCIL, 80 BPU. Aquest miler de fitxes es distribueix per tot el Principat de Catalunya, amb elements en les 42 comarques del país i en 236 dels 947 municipis catalans, incloent-hi totes les capitals de comarca. Estan representats tots els tipus tipològics i subtipològics previstos, i quant a l’autoria, se n’han identificat 214 autors diferents entre arquitectes, mestres d’obra, enginyers, constructors, escultors, pintors, artistes en general, esgrafiadors, decoradors i dissenyadors de parcs i jardins. Hi ha, també, en aquest web, uns documents complementaris de Conclusions i un Quadre Comparatiu dels elements noucentistes identificats en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la Generalitat de Catalunya, i no desenvolupats en fitxes diferenciades.

Barcelona, juny de 2020    

1 Hem d’esmentar aquí els primers tractadistes catalans de l’art, l’arquitectura i el paisatge urbans noucentistes, com ara J. F. RÀFOLS (1920, mayo): «Envers una depuració de l’Arquitectura Catalana». Vell i Nou, núm. II; y (1960): «Despliegue brunelleschiano en el novecentismo catalán». Cuadernos de Arquitectura, núm. 40; C. MARTINELL (1933, mayo): «Veinticinco años de arquitectura barcelonesa, 1903-1933». Barcelona Atracción, núm. 263; A. CIRICI (1955): L’arquitectura catalana. Ciudad de Mallorca: Editorial Moll; y (1964, agosto) «La plàstica noucentista». Serra d’Or, núm. 8; O. BOHIGAS (1964, agosto): «L’arquitectura. Noucentisme i ‘novecento’». Serra d’Or, núm. 8; y (1972): «L’arquitectura a Catalunya (1911-1939)». A. E. JARDÍ, ed., L’art català contemporani. Barcelona: Edicions Proa; J. M. SOSTRES (1964, agosto): «El contorn noucentista en l’obra de Rafael Masó». Serra d’Or, núm. 8; N. M. RUBIÓ I TUDURÍ (1966): «El arquitecto Duran Reynals, artista clásico». Cuadernos de Arquitectura, núm. 65; Ignasi SOLÀ-MORALES (1976, marzo): «Sobre Noucentisme y Arquitectura. Notas para una historia de la arquitectura moderna en Cataluña (1909-1917)». Noucentisme: La Arquitectura y la Ciudad. Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo, 113. Barcelona: Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña y Baleares.