Raquel Lacuesta ContrerasLlicenciada en Geografia i Història (1973) i en Ciències de l’Educació (1986), i doctora en Història de l’Art (1998) per la Universitat de Barcelona. Excap de la Secció Tècnica d’Investigació, Catalogació i Difusió del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (Diputació de Barcelona), que té per objecte la restauració monumental. Premi Nacional de Patrimoni Cultural 1997 (Generalitat de Catalunya). Acadèmica de número de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (2013). Redactora o directora de nombrosos Inventaris i Catàlegs de protecció del patrimoni arquitectònic de diferents municipis de les comarques de Barcelona. És autora o coautora de: La restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX). Les aportacions de la Diputació de Barcelona (2000); Barcelona Architecture Guide 1929-2002 (2002); Modernisme a l’entorn de Barcelona (2006); Ponts de la província de Barcelona (2008); Ignasi Oms i Ponsa, arquitecte (2009); Catedrals del Vi (2009); El modernisme perdut. La Barcelona antiga ( 2013) i La Barcelona de l’Eixample (2014); La història de l’art –de l’arquitectura– català explicada per arquitectes (2014). Ha comissariat diferents exposicions sobre monuments restaurats i arquitectes (Cèsar Martinell Brunet, Antoni Gaudí o Rafael Masó), i ha estat professora de postgrau i màsters d’intervenció en el patrimoni i d’història de l’arquitectura moderna i contemporània.
